Sincerament us dic, com deia aquell, que cada dia ho intento i m’hi esforço. Però no me’n surto. Cada dia faig propòsit d’esmena i em dic a mi mateix: “va, segur que sí. Si tothom ho diu, deu ser així”, però llavors llegeixo notícies, hi penso i no em quadra. Perquè la qüestió és: el setembre d’aquest any hi haurà un referèndum per la independència a Catalunya? I la resposta, per mi, és NO. Perquè no em quadra res.
Si el famós 9N no va poder ser (o això ens van dir), perquè ara sí, si no ha canviat res? La llei espanyola és la mateixa, la voluntat política espanyola és la mateixa (o pitjor). Per què ara ens creiem que serà diferent si tot continua igual?
Si de veritat s’hagués de celebrar el referèndum, no s’hauria d’haver convocat ja? No hauríem de saber tots (i quan dic tots vull dir tots: catalans, espanyols, resta del món i de l’univers) la data i la pregunta? Perquè, jo no hi entenc, però hi deu haver uns terminis de temps per organitzar (legalment, administrativament, logísticament…) un esdeveniment d’aquest tipus, magnitud i transcendència, no? Vaja, no crec que això es convoqui d’un dia per l’altre.
Si hagués de ser, com tots els protagonistes (PDECAT, ERC, CUP…) diuen, perquè cada dia frivolitzen amb l’assumpte: que si pot ser el fem al maig, que no arribarem al setembre…. si ja anem tard al setembre, com voleu fer-lo al maig? Que condiciona la convocatòria, el dia a dia? Les pugnes entre Junts pel Sí i la CUP? La Caixa? La temporada de la tòfona?
Si de debò anés, no hauríem d’estar partits i organitzacions sobiranistes en una campanya (unitària potser?) potent demanat el ‘sí’ i no fent la guerra pel seu compte quatre gats? Bé que llancen, els partits polítics, la casa per la finestra en les campanyes electorals “normals”, quan s’hi juguen el poder i els diners.
Si tan clar ho tenim, perquè aquesta preocupació de destacats dirigents independentistes per la seva possible inhabilitació per part d’un tribunal espanyol? Quan siguem independents, aquestes sentències no seran vàlides al nostre país. Posarem el comptador a zero i començarem de nou i el passat colonial no tindrà cap efecte legal.
Si tan independentistes som, perquè a la comarca de l’Alt Camp, amb una gran majoria de regidors i batlles de l’antiga CiU, només un 17% d’aquests ens hem inscrit a l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (AECAT) que impulsa l’AMI? Qui falta? I per què?
Vull anar errat i m’agradaria empassar-me el que ara diré però molt em penso que no serà així: no es convoca el referèndum perquè no hi ha cap intenció de fer-lo, per això no els preocupa ni els terminis, ni fer la campanya, ni adherir-se a res que els comprometi però sí que els preocupen, i molt, les inhabilitacions que puguin tenir. Perquè com que acabarem convocant les enèsimes eleccions autonòmiques disfressades de “refrendaries, plebiscitàries, constituents, avantsala del projecte d’iniciació del camí (ara sí que sí) de la possible i acordada, negociada i supervisada interdependència de Catalunya dins d’un possible estat federal republicà monàrquic espanyol”, per aquestes, que seran regides per la llei espanyola, sí que han d’estar nets, no sigui cas que perdin la poltrona, el sou i el sobresou.
I mentrestant, l’ANC (pobre ANC, qui t’ha vist i qui et veu), farà el paper de la trista figura i continuarà muntant perfomances l’11S. Això sí, aquesta serà la darrera (o no).
Benvolgut Lluís,
respectant (com no pot ser d’altra manera) la teva opinió, em sobta que, sent regidor, no entenguis que les pases s’han de fer “d’amagatotis” fins que arribi el moment, ja que l’estat espanyol ens tombarà tot allò que vulguem fer. Crec que hem de tenir confiança i intentar fer campanya pel sí cada dia, a tothora i arreu, però a nivell personal. I que el Govern no faci soroll per agafar “l’enemic” per sorpresa.
Els Catalans mai ens en hem sortit i sempre ha estat perquè ens hem barallat entre nosaltres. Sembla una maledicció, però la història ens ho demostra fita rere fita. No creus que ha arribat l’hora d’aprendre dels nostres errors passats?
No trenquem. Fem pinya. No sembrem desconfiances, no critiquem tant, donem-nos un vot de confiança i fem el paper que ens pertoca a cadascú. Només anant tots a una ho aconseguirem.
Salut i República.
Mentida. Una més. Potser estàs mentint inconscientment o potser no, però els fets ho DEMOSTREN i et desmenteixen, dia rera dia, any rera any.
“No sembrem desconfiances, no critiquem tant, donem-nos un vot de confiança i fem el paper que ens pertoca a cadascú. Només anant tots a una ho aconseguirem”
Això que reclames és una confiança sense garanties de que no hi hagi traïció i incompliments del programa electoral, que per cert ja s’han produït. No té gaire lògica ni és gaire útil per a avançar cap a la independència.
Benvolgut Joan,
acabo de fer 60 anys i he hagut de prendre milers de decisions al llarg de la meva vida i, per la meva mala salut, m’he hagut de refiar moltíssimes vegades d’aquells en els que havia dipositat la meva confiança, estan o no del tot d’acord amb les seves conclusions, ja que jo també pertanyo al món de la salut. I mira, encara soc viva, a pesar de que la qualitat de vida que porto no és la que a mi m’agradaria. Potser si hagués fet “la meva” ara estaria de p. m., o potser seria al altre barri…
Però, si hem escollit uns polítics (com jo he escollit uns metges) se’ls ha de donar la oportunitat de fer la seva i, si no se’n surten (aquí sí, a la vida d’un malalt potser no hi ha marxa enrere), canviar l’estratègia i agafar un altre camí.
Després de més de 300 anys d’esclavatge, ara que ho tenim a tocar, en lloc de fer pinya (amb les desconfiances naturals que puguem tenir uns dels altres), ho hem d’engegar tot a rodar i tornar a començar, quan és molt possible que tornar a tenir la conjuntura que ara tenim pot trigat lustres o segles?
Que des del 9N no ha canviat res? Ha canviat tot. Per part catalana. Majoria independentista, estructures d’estat en construcció avançada, un govern treballant tan discretament com eficienment, etc.etc.etc. Com va dir Mas ja fa temps: “No serem tan babaus d’explicar-los-hi tot”. Sisplau una mica més de confiança tant en el nostre govern com en el nostre poble.
Els FETS ens donen proves a diari que tens, tenim raó en no empasssar-nos-ho.
Ah i recordeu que tota (vull dir TOTA) llei que aprovi el Parlament i tot referèndum que que fem dins d’Espanya no té cap validesa ni cap reconeixement internacional.
Primer cal fer deures: DUI
Tinc exactament la mateixa opinió. Com pot ser que el govern que se suposa prepara la independència demani un dia la competència de rodalies i l’altre denunciï el govern espanyol perquè no compleix les sentències del seu Tribunal Constitucional?
Tot plegat fa molta pudor i em pregunto si no continuen ancorats en l’autonomisme.