Ferran Planell
Evident
En temps pretèrit, quan tenia una pensada, l’anotava. En deia pensaments, o aforismes si ho preferiu. Un dels quals va ser aquest: “Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant...
Perdre per guanyar
Tant és quin sigui el resultat final. Dona igual qui aconsegueixi formar govern. Com si calen unes o dues eleccions més per netejar dubtes. Perquè hi ha quelcom que està molt clar. Hi ha...
El testament
Em llevo amb ressaca, com cada dia d’ençà que dormo al carrer. Encara és fosc. La brigada de neteja ja s’apropa. He tornat a passar fred i estic encarcarat. Sento la fressa de les...
La divisió
A escola, una de les primeres lliçons que ens feien d’aritmètica tenia com a objectiu ensenyar-nos a sumar. Quan al cap d’unes quantes classes, amb aquell orgull de qui absorbeix coneixements, ja recitàvem cofois...
Comentari al text (que no pas “de text”)
Ara fa aproximadament un mes, Carles Puigdemont i Casamajó signava una carta adreçada als eurodiputats. Duia per títol: Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria. Quan me la van fer arribar per...
Després de Reis
La república. És el primer que m’ha sortit tot seguit d’escriure el títol de l’article. Ho considero una resposta natural si es llegeix en forma de pregunta. De fet, posats a preguntar, la que...
Vida eterna
Ho tinc decidit, quan em mori, vull que m’incinerin. Em fa basarda veure’m entrant dins d’un forn, però encara me’n fa més saber-me tancat dins d’un taüt mentre em roseguen els cucs. A banda...
Cap a la independència? (II)
Hem tornat tan enrere que us proposo rellegir el meu primer article a Tribuna Maresme. Era el setembre de 2010. Dos mesos després, el 28 de novembre, l’independentisme entrava al Parlament de Catalunya, de...
I Cristòfor Colom va descobrir Amèrica…
Avui estic emprenyat (molt), decebut (encara més) i content (alhora). Emprenyat, perquè amb el meu vot als qui em van prometre que no anaven a Madrid per investir cap president espanyol, he acabat investint...
El telèfon em maltracta
Des que tinc ús de raó, sempre, que ho recordi, m’ha acompanyat el telèfon. De petit, al passadís, penjat a la paret, hi sobresortia un aparell d’aquells verticals de baquelita negra, on a la...