Ferran Planell
Barcelona, 1959. Assessor d’empreses. Soci fundador de l'Associació Art Primilia. President de l’Associació de Relataries en Català. Col·laborador de TRIBUNA Maresme.
Quan vam deixar d’explicar contes
En un temps que els animals parlaven, una mare cabra va advertir les seves set cabretes que no obrissin la porta a ningú. Però...
Estadísticament parlant
He pensat, calla, que em sembla que he trobat el desllorigador de tot plegat. I he anat a cercar a les estadístiques.
Sexe i religió....
Torni vostè demà (amb número)
Aquest matí, la televisió regalava una coreografia coneguda: files llargues d’immigrants, papers a la mà i mirades que calculen hores. Diuen que som al...
L’escola en vaga
Escric aquest article a la tarda del 20 de març. Poso la data per deixar constància de la coincidència entre la celebració del Saló...
Divagar
Si avui dissertés sobre el demà, quin sentit tindria —quan el dia s’acabi— posar-me a teoritzar sobre l’ahir? El present és tan breu entre...
Ràbia
Mort el gos, morta la ràbia. Una dita més vella que l’anar a peu i que en el seu moment era del tot literal...
El «llorito» (una vida en captivitat)
A casa tenim un lloro. Que si parla? … I "A casa tenim un lloro. Que si parla?" …, i tant que parla. I...
Elogi de la verticalitat
Hi ha qui defensa que estirar-se boca amunt és sinònim de descans, d’abandonar-se al món amb confiança. D’altres prefereixen la postura contrària, la del...
El joc de l’11S
En aquest 11 de Setembre hi tenia dipositada la meva il·lusió i he acabat decebut, abatut, esmaperdut i enfonsat del tot. Ni el reintegrament....
Tenir gràcia
De petit, vaig pensar durant força temps que de gran em dedicaria al món de la faràndula. Era una conseqüència del tot lògica tenint...
