Ferran Planell
Barcelona, 1959. Assessor d’empreses. Soci fundador de l'Associació Art Primilia. President de l’Associació de Relataries en Català. Col·laborador de TRIBUNA Maresme.
L’hora del cafè
Dos anys de restriccions i la tercera és la bona. Per fi hem pogut tornar a celebrar les festes com cal. Em refereixo a les atapeïdes taules i copiosos àpats. A aquells moments que...
Balanç 2022
Estem arribant a fi d’any i torna a tocar fer balanç. És quelcom recurrent i necessari. Ens cal una foto per saber on som i també una comparativa vers d’on veníem. Sense aquesta anàlisi...
Surrealisme o teatre de l’absurd?
L’Ajuntament de Barcelona ha donat llum verda a la implantació de la nova mobilitat als eixos verds i places de l’Eixample. A la imatge on ho anuncien, si hom fixa la vista al tros...
La impedimenta
Tinc entre mans La musa de la plaça Reial, l’últim llibre publicat de Rafael Vallbona. Hi llegeixo: “Però no tenien temps per festes. Havien vingut a provar sort, i tant podrien obtenir alguna pista com...
El califa
Diu l’article vint-i-sis / Que en un cas de compromís / El Califa pot si cal / Refregar-se l’engonal / I passar-se pels dallonses / Totes les lleis del país… Ep! I el poble?...
Jubilats versus pensionistes
Aquest estiu, en un dels trajectes que he fet estant de vacances, tot travessant un poble —ara no recordo quin—, vaig veure que en un edifici hi lluïa el rètol: “Llar de Jubilats i...
Els polítics ens volen pacients
Asseverar el que és obvi pot semblar gratuït, però, per més que tota evidència ho és en si mateixa, de tant en tant ens cal reflexionar-hi.
El mot “paciència” ve del llatí patientia i significa...
La culpa la tenen els nens
Començar amb aquest títol és força agosarat. Donar la culpa del que sigui a les pobres criatures fa ganàpia. I, sí, ara he dit “criatures” per generalitzar, no fos cas que algú m’acabi preguntant...
#TortillaChallenge
Acabo de preparar el te i, mentre es refreda just aquell punt per poder-me’l prendre, em ve al cap quelcom que vaig veure ahir a les xarxes. Són unes imatges que, confiant en el...
La noia del bar
Ara fa gairebé dos anys vaig anar a esmorzar amb un bon amic. Havíem quedat davant de casa seva. Em proposà d’anar a un bar que, després de portar ja bastant temps tancat, l’havien...
