Avui estic emprenyat (molt), decebut (encara més) i content (alhora). Emprenyat, perquè amb el meu vot als qui em van prometre que no anaven a Madrid per investir cap president espanyol, he acabat investint a Pedro Sánchez. Decebut, per la manca de coherència, dignitat i honestedat que ha demostrat Puigdemont entre el seu discurs del cinc de setembre a Brussel·les, vers l’esquifit acord PSOE-Junts que s’ha acabat signant. Content, perquè m’he desfet finalment del llast d’haver de defensar-lo davant d’altres companys independentistes, als qui he de reconèixer que li van veure el llautó molt abans que no pas jo. Encantador de serps, fins i tot m’havia dit algú que l’havia conegut per qüestions de feina.
Fa tot just una setmana, després de llegir tretze pàgines, titllava d’aixecada de camisa l’acord signat per ERC. Avui m’ho han posat més fàcil, ja que per arribar a concloure el mateix, tan sols m’ha calgut llegir-ne quatre. És l’únic que els hi he d’agrair a Junts —com a mínim m’han fet perdre una mica menys de temps.
He titulat l’article com ho he fet, perquè el que hi diu —amb permís del qui van arribar-hi abans— és del tot una obvietat: Colom va descobrir Amèrica.
L’acord entre PSOE-Junts, també n’és d’obvi. Ho és el que diu a l’encapçalament, als antecedents, a l’oportunitat històrica i en bona part dels suposats acords. I ho és, perquè tan sols és un relat de fets que han ocorregut i de posicions per tothom conegudes. Dues pàgines i una mica més de xerrameca introductòria que es podrien arribar a entendre en un document més extens, però no pas en un de tan sols quatre planes mal comptades —que de la quarta la meitat són signatures.
A la pàgina que més o menys ens resta i on hom, quan s’ho està llegint, pensa, aquí hi trobaré la teca, no hi ha res. Bé, sí, més del mateix, més bla, bla, bla… Perquè, que allí on s’haurien de començar a enumerar i establir els acords, comenci amb un “És en aquest marc en què les dues parts hauran d’acordar, si escau:” ja ho diu tot sobre aquell “cobrar per endavant” promès.
Enhorabona, senyors de Junts amb Puigdemont inclòs, han investit a Pedro Sánchez amb un document on es deixa constància dels desacords i s’acaba acordant el que s’haurà d’acordar. De veritat, per nota.
