Jordi Badia Pujol
Vaig néixer a Callús (Bages) el 1963. Sóc filòleg de formació. Tot i que he bregat deu anys a les aules de secundària, el meu ofici principal és de corrector: de llibres, però sobretot de mitjans de comunicació. Treballo tant com puc perquè no es perdi la genuïnitat de la nostra parla. Per això llegeixo els savis i escolto la gent gran: la llengua, com la nació, no ens la poden furtar.
Una llengua sense drets, un país sotmès
Dimecres 27 de febrer al matí. Sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. Interrogatori del testimoni Joan Tardà. L’advocada de l’Estat espanyol li demana...
Ara és l’hora, IEC
Ara fa dos anys que es va publicar la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). L’acolliment d’aquella obra fou divers: alguns filòlegs hi veien una gran...
El nou model lingüístic no resoldrà el problema
El nou ‘Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya’ és una defensa del bilingüisme, aquesta fal·làcia que pretén fer creure que Catalunya ‘té’ dues...
Callús, per exemple (ara que fa un any)
Érem molt amics, amb en Toni. Bé, en José Antonio, com es deia llavors, tot i que tothom l’anomenava pel primer cognom, un d’aquests...
Fontana, contra la covardia
La mort de Josep Fontana s’ha escaigut quan jo tot just acabava de revisar el seu darrer llibre, encara inèdit. Es dirà La crisi com...
Perquè hi tenim dret
«Perquè és el meu dret». Aquest era el lema de la campanya que va fer la primavera de l’any passat el Pacte Nacional pel...
Propostes honestes a l’Institut d’Estudis Catalans (Sobre la «irlandització» del català, 5)
Acabem avui, segurament, la sèrie sobre la degradació accelerada del català, que Quim Monzó anomena «irlandització». En aquest article vull parlar de l’acadèmia de...
Rèquiem pel català col·loquial? (Sobre la ‘irlandització’ del català, 4)
Si heu seguit aquesta sèrie d’articles sobre la «irlandització» del català, ja heu vist que no tenen un enfocament estrictament sociolingüístic, sinó que hi...
Una llengua eixorca? (Sobre la ‘irlandització’ del català, 3)
Un dels símptomes més evidents d’«irlandització» del català és aquesta incapacitat manifesta de crear mots nous o sentits nous, espontàniament. Si volem entendre, per...
El carrer el fem entre tots (Sobre la irlandització del català, 2)
En el darrer article qüestionàvem que la funció del corrector d’un mitjà de comunicació hagués d’ésser neutra i passiva, de «notari», perquè aquest capteniment permetia (i...
