Ho sento, però no m’ho crec

Sincerament us dic, com deia aquell, que cada dia ho intento i m’hi esforço. Però no me’n surto. Cada dia faig propòsit d’esmena i em dic a mi mateix: “va, segur que sí. Si tothom ho diu, deu ser així”, però llavors llegeixo notícies, hi penso i no em quadra. Perquè la qüestió és: el setembre d’aquest any hi haurà un referèndum per la independència a Catalunya? I la resposta, per mi, és NO. Perquè no em quadra res.

Si el famós 9N no va poder ser (o això ens van dir), perquè ara sí, si no ha canviat res? La llei espanyola és la mateixa, la voluntat política espanyola és la mateixa (o pitjor). Per què ara ens creiem que serà diferent si tot continua igual?

Si de veritat s’hagués de celebrar el referèndum, no s’hauria d’haver convocat ja? No hauríem de saber tots (i quan dic tots vull dir tots: catalans, espanyols, resta del món i de l’univers) la data i la pregunta? Perquè, jo no hi entenc, però hi deu haver uns terminis de temps per organitzar (legalment, administrativament, logísticament…) un esdeveniment d’aquest tipus, magnitud i transcendència, no? Vaja, no crec que això es convoqui d’un dia per l’altre.

Si hagués de ser, com tots els protagonistes (PDECAT, ERC, CUP…) diuen, perquè cada dia frivolitzen amb l’assumpte: que si pot ser el fem al maig, que no arribarem al setembre…. si ja anem tard al setembre, com voleu fer-lo al maig? Que condiciona la convocatòria, el dia a dia? Les pugnes entre Junts pel Sí i la CUP? La Caixa? La temporada de la tòfona?

Si de debò anés, no hauríem d’estar partits i organitzacions sobiranistes en una campanya (unitària potser?) potent demanat el ‘sí’ i no fent la guerra pel seu compte quatre gats? Bé que llancen, els partits polítics, la casa per la finestra en les campanyes electorals “normals”, quan s’hi juguen el poder i els diners.

Si tan clar ho tenim, perquè aquesta preocupació de destacats dirigents independentistes per la seva possible inhabilitació per part d’un tribunal espanyol? Quan siguem independents, aquestes sentències no seran vàlides al nostre país. Posarem el comptador a zero i començarem de nou i el passat colonial no tindrà cap efecte legal.

Si tan independentistes som, perquè a la comarca de l’Alt Camp, amb una gran majoria de regidors i batlles de l’antiga CiU, només un 17% d’aquests ens hem inscrit a l’Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya (AECAT) que impulsa l’AMI? Qui falta? I per què?

Vull anar errat i m’agradaria empassar-me el que ara diré però molt em penso que no serà així: no es convoca el referèndum perquè no hi ha cap intenció de fer-lo, per això no els preocupa ni els terminis, ni fer la campanya, ni adherir-se a res que els comprometi però sí que els preocupen, i molt, les inhabilitacions que puguin tenir. Perquè com que acabarem convocant les enèsimes eleccions autonòmiques disfressades de “refrendaries, plebiscitàries, constituents, avantsala del projecte d’iniciació del camí (ara sí que sí) de la possible i acordada, negociada i supervisada interdependència de Catalunya dins d’un possible estat federal republicà monàrquic espanyol”, per aquestes, que seran regides per la llei espanyola, sí que han d’estar nets, no sigui cas que perdin la poltrona, el sou i el sobresou.

I mentrestant, l’ANC (pobre ANC, qui t’ha vist i qui et veu), farà el paper de la trista figura i continuarà muntant perfomances l’11S. Això sí, aquesta serà la darrera (o no).