El Secretariat Nacional de l’ANC està format per 77 membres, 25 dels quals són escollits d’una llista a nivell nacional i 52 són únicament escollits per determinades demarcacions del territori. Per tant, si bé uns podran fer campanya per tot el país per mirar de guanyar suports, els altres només podran guanyar el suport del socis del territori que volen representar.
La manera més ràpida per guanyar suport a nivell nacional és utilitzar els mitjans de comunicació per fer campanya, perquè haver de recórrer tot el país de dalt a baix per conèixer i donar-se a conèixer entre totes les assemblees territorials requereix molt de temps. Per una altra banda, els socis que es presenten pel territori, al presentar-se només per una part del país, sí que fan aquest tipus de campanya, clar que també s’ha de dir que la majoria són gent de base que no té cap tipus d’interès o notorietat mediàtica que pugui afavorir la seva aparició als mitjans de comunicació i, per tant, no pot aprofitar-se de la influència mediàtica per atreure votants.
D’altra banda, el soci de l’ANC quan vota, cerca informació sobre els candidats principalment en dues vies:
1- Per la via mediàtica.
2- Pel coneixement intern de la gent de base. L’ANC més enllà del Secretariat Nacional és sobretot el seu conjunt d’assemblees territorials, sectorials i exteriors. Totes aquestes tenen un coordinador i un secretari i en alguns casos tresorer. Al voltant d’aquests càrrecs electes es constitueixen els grups coordinació que són els encarregats de transmetre l’acció directa de l’ANC i la realització final de les campanyes. Aquests càrrecs intermitjos estan en contacte directe amb el soci, dinamitzen l’ANC, i són els que en l’AGO de Manresa varen votar massivament en contra de la possibilitat de fer grups.
Per tant, quan aquests càrrec electes, grups de coordinació i socis actius varen veure que un grup de candidats que es presentaven per nacional, mediàtics i a qui no coneixien en persona, utilitzaven els mitjans de comunicació per promocionar-se com a grup es varen sentir enganyats perquè varen contemplar incrèduls com havien ignorat la voluntat majoritària expressada en l’AGO. Fins i tot, antics membres del Secretariat Nacional, varen denunciar que el grup en qüestió no havia respectat la voluntat del soci.
Tocava votar i es va votar. Les dades definitives:
- Vot presencial: Sànchez 2.455 / Castro 1.933
- Vot telemàtic: Castro 2.138 / Sànchez 1.550.
El vot presencial determinat pels càrrecs electes territorials i sectorial, pels grups de coordinació i socis actius es va decantar clarament pel candidat Sànchez, mentre que el vot mediàtic per la candidata Castro. Els mitjans, sobretot aquells que varen i continuen prenent partit pel grup de candidats, varen anunciar que havien guanyat influència, obtenint 14 dels 25 secretaris nacionals de la llista de nacional. El que no deien era que només en l’àmbit nacional, perquè en la representació pel territori, on la influència mediàtica no és decisiva, i on s’escullen 52 del 77 membres del Secretariat Nacional, el cert és que el resultat ha estat clarament contrari als interessos del grup.
El dissabte en Jordi Sànchez va tornar a ser escollit President de l’Assemblea Nacional Catalana i per primer cop en la història de l’ANC l’acompanya una vicepresidenta que va ser escollida no entre els membres del Secretariat Nacional que s’havien presentat en la llista de nacional, sinó entre un dels representants del territori. En aquest cas del districte de Sant Martí, Barcelona.
Natàlia Esteve, advocada, encarregada, entre d’altres coses, de l’elaboració del text de les esmenes sobre la prohibició de formació de grups que va ser aprovada de forma majoritària pels socis en l’AGO de Manresa.
Aquestes eleccions han aconseguit reforçar la representació i fidelitat de membres de base al Secretariat Nacional.
