Si el sistema social en què vivim té un tret característic, és el d’haver buidat de contingut moltes paraules i pervertir-ne el significat. Ho hem vist en el passat. Així, paraules com llibertat i democràcia són manipulades i perden el significat que tenien.
I també en el present tenim clars exemples de com la modernitat productivista buida de contingut significatives paraules que fem servir a la vida quotidiana. I això amb l’objectiu atàvic de dominar la societat, mitjançant la monopolització del llenguatge.
La humanitat està formada per persones. Cada persona és un individu de l’espècie humana, lliure i autodeterminat. Però la ideologia de la modernitat productivista ha etiquetat/transmutat la persona a “consumidora”, un ens impersonal, encadenat al consumisme.
Per això, la modernitat productivista repeteix constantment expressions com a “consumidor d’energia”, “consum d’energia”, “energia consumida”, etc., quan l’energia ni es consumeix, ni s’ha consumit mai, ni es consumirà en el futur. La ciència de la termodinàmica ens ho va ensenyar fa un munt de temps. I malgrat això, els apologetes del productivisme ho repeteixen, una vegada i una altra.
La perversió del llenguatge ha arribat a nivells inimaginables fins fa poc. Allò que sempre havia estat l’autogeneració d’energia, i que no és res més que la generació d’energia per part d’una persona (física o jurídica) que la necessita, ara se la rebateja.
El concepte ja es definia clarament a la primera normativa espanyola que ho deia ben clar: Ley 82/1980, de 30 de diciembre, sobre conservación de la energía. Art. 1º e) Regular las relaciones entre los autogeneradores y las compañías eléctricas distribuidoras, i Real Decreto 907/1982, de 2 de abril, sobre fomento de la autogeneración de energía eléctrica).
El més sorprenent és que, des de fa uns anys, la modernitat productivista ha etiquetat l’autogeneració com a “autoconsum”, de manera que es pretén encadenar la persona autogeneradora al consumisme imperant fomentat a tota hora i en tot moment.
Per això, reivindico que les persones que estem compromeses amb el canvi radical del món de l’energia fem servir el concepte d’autogeneració i ús directe de l’energia generada i rebutgem la paraula autoconsum.
A més, la imposició del concepte consum aplicat a l’energia fa la funció d’una rentada sofisticada de cervell, l’únic objectiu del qual és trencar l’ancestral vincle humà amb la biosfera i els sistemes naturals que hi cohabiten.
Allò que sempre havia estat l’ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics, avui les modernes tecnologies renovables ens permeten captar-la i transformar-la eficientment en energia útil, perquè la societat pugui proveir-se dels serveis bàsics per viure-hi dignament. I fer-ho sense necessitat d’atemptar contra la integritat ecològica del planeta. Això és a la base per establir sòlids vincles de cooperació amb les forces del cosmos.
Tal com deia Walt Patterson a Electricity vs Fire: The Fight For Our Future: “Per accelerar la transformació, hauríem d’utilitzar un llenguatge i conceptes més precisos per descriure què fem i com ho fem. Hauríem de rescatar la valuosa paraula “energia” i restaurar-ne el significat original, com els científics i els enginyers l’han entès sempre. L’energia és el principi unificador de l’univers. Tothom coneix la primera llei de la termodinàmica, encara que potser no la coneix amb aquest nom. Com la llei de conservació de l’energia, diu que en qualsevol procés, de qualsevol mena i en qualsevol lloc, l’energia mai no es crea ni es destrueix. No cal estalviar energia. L’univers conserva energia. Degradar el profund concepte físic energia en una simple abreviatura de petroli, carbó, gas natural i electricitat ens priva d’una paraula clau per a la nostra nova història i el nostre millor futur. Hauríem de recuperar-la”.
