Ja tenim la pau a l’Orient Mitjà. A Gaza està tot per reconstruir. Destruir per construir. La pau, com tantes altres vegades, no serà tal, serà una treva, una aturada de la violència per a rearmar-se, reconstruint a guany allò que varen propiciar que es destruís. Desconstruir, en un cuinar a part cada element, per llavors muntar el plat amb flors, violes, fotografies o vídeos, reconstruir-ho tot estèticament, per visualitzar l’espectacle. Comensals a taula! Qui no hi sigui convidat no sortirà a la fotografia.
Fa poc vaig veure un programa a TV3 en el qual parlaven de l’abandó de les nostres masies. El dilema era i és conservar-les o reciclar-les, com els pisos de l’eixample o d’arreu, amb destí el turisme. Pisos, habitacions o bé hostals a llogar a passavolants rics o pobres. Els propietaris són les multinacionals, plataformes de l’especulació; imports inabastables per als residents locals, desubicats, foragitats a l’extraradi, invertint hores-temps i diners en transport. I tot plegat qui ho paga? El foragitat, ja que l’Estat desinverteix en transport públic.
Quant cobres? Quant estalvies? Poc o gens. Aquí tenim una de les “Distorsions” que han buidat ciutats, pobles, cases i masies ara en mans foranes. Suposem que tu tens una capacitat d’estalvi del 10% del que guanyes —és molt de suposar és clar—. Suposem que aquest 10% és sobre 2000 €, 200 € al mes, 2400 € a l’any d’estalvi. Què pots comprar aquí amb 2400 €/any? Res. Per millorar te’n vas a la UE. Si aquí no trobaves pis per llogar ni per comprar, imagina’t a l’estranger. Sí, és clar, allà guanyaràs més, però tot és més car. Estalviaràs igual, el 10%, però aquest podrà ser sobre un sou de 3000-4000 € al mes, sent llavors l’estalvi de 3600 o 4800 € a l’any. Què podràs comprar a l’estranger amb aquest estalvi? Res. I a Catalunya? I a “l’Espanya vaciada”? Compraràs a Espanya molt més, si treballes i estalvies a Suïssa, Noruega, Finlàndia, Alemanya o UE en general.
Nosaltres, si ens venem aquí la casa o la masia, NO podem comprar un pis o una casa a la UE, i, en canvi, els estrangers SÍ que es poden vendre el pis, apartament o casa al seu país d’origen, dins la UE-USA, i comprar aquí un parell d’immobles o masies, per rehabilitar-les i rellogar-les, fent-ne ulls clucs les nostres autoritats, en un “tot pel turisme”, el d’espardenya, el de pudents, que troben excessivament econòmic prendre un cafè, una cervesa, un dinar a les nostres ciutats, pobles i places, i en canvi a nosaltres ens resulta car el mateix servei a l’estranger, empobrint-nos.
Hem perdut el nucli urbà de les grans ciutats, ocupat ara per negocis forans, farcits els espais de turistes de tot origen. El català trontolla. Al canvi, ho tenim tot més car que adés, per culpa del diferencial adquisitiu entre els països de la UE-USA i els d’Espanya. Ara comença a ocupar-se algun espai a “l”Espanya vaciada”, espai adquirit per estrangers que ja regenten habitatges i pensions, i masies o cases rurals, a l’haver desubicat als nostres pagesos dels seus conreus. La pagesia cuidava camps i boscos, impedint-ne l’expansió; eren els jardiners de la natura, ara descuidada, orfe de ramats, a l’haver foragitat la pagesia, a qui abonem preus irrisoris pels seus productes, en mans de mitjancers que els revenen a alt preu i benefici, fent seu allò de “siempre comerciar, nunca producir” tan típic d’especuladors que prefereixen llençar la mercaderia abans de vendre-la a baix preu a la mestressa de casa, que compra a l’alça el tomàquet industrial de cap gust, com el raïm, les figues o qualsevol producte d’hivernacle durant tot l’any, quan al pagès no se li abona ni a un euro per quilo, però el paguem a vuit.
Si hom es ven un pis a Berna, Oslo o a Londres, preu per preu, en compra tres aquí, o una masia abandonada, a la qual dotar de piscina, no per regar camps, sinó per a gaudi de tercers. No tocaran els boscos, tant bonics com bruts, fusta per cremar, ja que l’especulador no el cuidarà pas el bosc, ni els camins passejats per cavalls d’esbarjo, ni cuidarà els conreus reconvertits en camps de golf, que esmercen aigua per mantenir-los verds.
L’Estat i la Generalitat, permeten la venda del territori a estrangers. Els catalans sempre podrem comprar a Iberoamèrica, o al Marroc. Catalunya no és nostra. Vet aquí la distorsió.
