La reacció dels col·lectius de suport a la causa palestina després de la massacre perpetrada per Hamàs ara fa una setmana ha estat de complicitat activa amb els jihadistes i els seus propòsits genocides, cap mena de moderació ni reflexió crítica, ans al contrari, exhibició d’un fanatisme que només duu a intensificar la violència i interioritzar-la a les societats obertes occidentals, els governs de les quals han fet costat —en menor o major grau— a Israel.
El palestinisme mític és un dogma que no admet el contrast amb la realitat dels fets, ni la història, ni els arguments en pro de la solució del conflicte amb Israel. En això difereix totalment del sionisme, al si del qual hi ha corrents divergents i autocrítiques, amb predisposició al diàleg amb els àrabs. Una altra diferència és que els jihadistes celebren amb pastes i cants al carrer els seus crims mentre que els jueus es recullen en silenci quan soterren els seus morts. Malgrat aquestes evidències, l’islamo-gauchisme té un ampli suport entre el món acadèmic occidental, els mitjans dits progressistes i l’esquerra esmaperduda que no té cap projecte efectiu i està en plena fallida arreu d’Europa.
Ni l’evidència que som a les portes d’una intifada jihadista pro-palestina contra les societats obertes occidentals acusades pels seus promotors (anticapitalistes, wokistes i islamistes) fa capgirar el parer dels qui en són còmplices i víctimes potencials alhora. Ahir, un professor d’institut va ser assassinat a França per un jihadista, nombrosos atemptats van poder ser evitats per la policia, el govern ha hagut de mobilitzar set mil militars per protegir establiments públics susceptibles de ser atacats. Els governs d’Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, entre altres, han prohibit les manifestacions de suport a Hamàs pel contingut genocida i racista dels eslògans que s’hi criden. La base social que es mobilitza és la mateixa de la qual van sorgir ara fa deu anys els jihadistes autòcton de les societats europees que van anar a lluitar amb el Califat Islàmic. I malgrat tot això, la complaença amb la victimització de la causa palestina —a la qual no s’exigeix cap límit moral ni polític per diferenciar-se del jihadisme— es manté inalterable.
Sortosament, s’alcen veus dins la comunitat musulmana que donen l’alerta: “À la Grande mosquée de Paris, l’imam appelle à «ne pas importer le conflit . L’imam n’a pas évoqué l’attaque meurtrière dans un collège-lycée de Arras, qui a coûté la vie à un enseignant, drame survenu peu de temps seulement avant son prêche”. Els lliurepensadors àrabs, com Boualem Sansal (« Du Hamas à Arras, l’islam radical a déclenché une guerre sainte contre l’Occident ») i Tahar Ben Jalloun diuen allò que els intel·lectuals nostrats no gosen expressar. Però, la llarga guerra que just acaba de començar a Israel i els territoris palestins tindrà de ben segur repercussions directes i immediates a Europa, i de res serviran les falses equidistàncies ni la doble moral que culpabilitza sistemàticament els jueus de tots els mals haguts i per haver.
Post Scriptum, 15 d’octubre del 2023.
Avui, The Times of Israel informa que a “France : alerte maximale, « atmosphère de jihadisme » selon les autorités. La France est passée en alerte “urgence attentat”, niveau le plus élevé du dispositif Vigipirate et jusqu’à 7 000 soldats de la force Sentinelle vont être déployés sur le territoire”. Europe 1-CNews: “Manifestations pro-palestiniennes : «Une offensive contre l’Occident», analyse l’historien Georges Bensoussan”. “Ce qui m’a frappé dans les slogans, c’est l’abîme d’ignorance sur l’histoire du conflit. C’est quelque chose d’extraordinaire et je crois que c’est sur cet abîme d’ignorance que se jouent la plupart de ces passions mortifères”. Face à l’offensive terrestre dans le nord de la bande de Gaza préparée par Israël, Tel Aviv est pointée du doigt pour agir au-delà de la légitime défense. D’après Georges Bensoussan, “on est en présence de raisonnements où la conclusion précède l’interrogation, c’est-à-dire qu’on a déjà conclu que les Israéliens étaient coupables”.
Per la seva part, Jerusalem Post, explica allò que Vilaweb no diu: “Calls for violence against Jews rise by 1,200% since Hamas massacre. Spanning from October 7-10, the ACMS painstakingly documented a concerning 157,000 posts exuding antisemitic sentiments”.
L’analista de l’INSS Kobi Michael escriu “Israel: The Last Barrier versus a Barbaric Attack on the Free World“: Israel is the last barrier, the last stronghold, versus a barbaric attack and invasion on the Western free world. Israel stands against Hamas, Palestinian Islamic Jihad, and the evil resistance axis led by Iran. We are in a war between good and evil, war for life between the free and civilized world and the barbaric world. We are at a moment of being able to distinguish between darkness and light, right and wrong, culture of life and culture of death.”We will conquer Rome, and from there continue to conquer the two Americas and Eastern Europe”; “Allah imposed Hitler upon the Jews to punish them – Allah willing, the next time will be at the hand of the believers.” “Gone is the time in which Hamas deliberates recognition of Israel. The debate now is about when we will wipe out Israel.” These are just some of the statements sounded by the leaders of the radical axis. We must take seriously these remarks, said in the past and are reiterated by this evil axis’s political, religious, and ideological leaders.
Hola Jaume,
Comencem malament quan en lloc de defensar la pròpia opinió argumentadament es desqualifica l’opinió de qui pensa diferent i es posa com a autoritat per fer-ho l’opinió oficial dels Estats, que tots sabem que es caracteritzen per defensar els drets humans sempre i no pas per allò que anomenem real politik, sempre favorable als interessos d’uns quants, no pas dels seus pobles. I si demanes reflexió crítica què et sembla si comencem per contextualitzar el conflicte.
Deixem que l’Estat d’Israel, des de fa dècades, ocupi il·legalment les terres dels palestins, en contra de les lleis internacionals, que les colonitzi il·legalment, que practiqui l’apartheid, Human Rights Watch i Amnesty Internacional dixit: https://www.hrw.org/es/news/2021/04/27/las-practicas-abusivas-de-israel-constituyen-crimenes-de-apartheid-y-persecucion, que hi hagi víctimes civils palestines contínuament i que s’intenti construir un Estat jueu, una forma teocràtica de govern, que es discrimini als palestins israelians, que es crei un camp de concentració a cel obert, Gaza, etc., però si els palestins es rebel·len davant d’aquesta situació llavors els critiquem, els anomenem terroristes, perquè no ho fan seguint les formes que els qui els hem abandonat a la seva sort creiem presentables i justes.
Cinisme es queda curt per definir la posició d’alguns, començant pels Estats que ho permeten i recolzen a un Estat que està al marge de la legislació internacional. No justificaré cap mena de terrorisme, i menys contra població civil, però posar en el mateix sac el terrorisme de les víctimes que el practicat per un Estat militaritzat fins al moll de l’os, és la típica posició d’aquells equidistants que de fet defensen que les coses segueixin com fins ara. És a dir, fins a la desaparició territorial de l’Estat de Palestina sobre les fronteres internacionals del 1967. Al fanatisme d’aquells que voldrien fer desaparèixer l’Estat d’Israel, cosa impensable amb l’actual correlació de forces locals i internacionals, es correspon el fanatisme d’aquells que volen construir el Gran Israel sobre les cendres de l’Estat palestí. Malauradament aquests últims cada vegada estan més a prop d’aconseguir-ho.
No perdré el temps amb l’acusació de fanatisme que fas a qui no s’empassa la versió oficial de l’estat d’Israel, i els seus aliats, els lectors sabran jutjar perfectament qui és el fanàtic, només recordar-te que el motiu dels sionisme per crear l’Estat d’Israel era oferir una llar segura per als jueus de tot el món. La realitat és que, després de més de 75 anys, és el lloc menys segur per als jueus perquè no es pot construir cap mena de seguretat per la simple força de les armes. El pitjor que veiem és com a uns i altres els importa un rave la mort de població civil innocent. Són simples peons dels fanàtics de Hamàs i d’un Estat d’Israel governat per fanàtics de signe contrari. La inacció durant dècades de la comunitat internacional per imposar les resolucions de l’ONU (https://www.newtral.es/onu-palestina/20231009/), ben diferentment que amb d’altres casos, ens ha portat on som.
No es pot construir cap pau justa i duradora sobre l’ocupació il·legal de terres, l’apartheid sobre una part de la població, l’intent de construir un Estat fonamentat en la religió i militaritzat que no respecta els drets humans. I cal dir que un Estat així no és cap exemple de democràcia, ni de societat oberta. I això, per sort, ja ho han dit clarament persones amb més coneixements que els meus: “La preocupant deriva dretana d’Israel dels últims anys està allunyant el país de l’esperit de la Declaració d’Independència (1948) que garantia drets democràtics per a tots els seus habitants sense distinció de credo, raça o sexe i promovia principis de llibertat, justícia i pau. Un poble que ha sofert tant i durant tant de temps per assolir la seva llibertat nacional no hauria mai de ser hostil al dret d’autodeterminació d’altres nacions ni discriminar les minories que viuen al seu país”. I això no ho deia un “palestinista mític”, com els anomenes tu, sinó un periodista jueu: Ariel Kanievsky. Per cert, si parlem de mítiques, la mítica palestina no fa més que reproduir la mítica del poble elegit i la terra promesa d’altres, oi?
A més ja estic fart del doble joc que far servir l’Estat d’Israel o algunes organitzacions sionistes. Quan es denuncia la violació de drets humans, l’ocupació i l’apartheid que practica l’Estat d’Israel, no es fa cap mena d’anti-judaisme. Es crítica una determinada política i un govern. Haver estat víctima de persecucions al llarg de la història, fet incontrovertible, no justifica de cap manera que avui es pugui ser botxí. I avui, malauradament, el botxí es l’Estat d’Israel, no Palestina. Equiparar els atemptats d’alguns grups radicals palestins amb l´ús de la força per part d’un Estat militaritzat com Israel, es desconèixer el desequilibri de forces i el dret a la resistència dels pobles ocupats que contempla la carta de l’ONU. Per a alguns desmemoriats cal recordar que l’actual Estat d’Israel va nàixer amb l’acció terrorista d’alguns grups sionistes sota el mandat britànic i que, malgrat no se’n parli, també hi ha grups terroristes jueus: https://e-revistas.uc3m.es/index.php/HISP això sí, recolzats per l’Estat d’Israel. Qui es nega sistemàticament a acceptar la legalitat internacional, representada per l’ONU, és l’Estat d’Israel, que continua ocupant i annexant-se territoris palestins i rebutja el retorn dels refugiats palestins a la seva terra: https://www.un.org/unispal/es/data-collection/general-assembly/. I recordi’s que si l’anti-judaïsme o antisemitisme es una forma de racisme, també ho es el sionisme. Si denunciem l’existència d’estats islàmics, també cal denunciar el projecte de fer d’Israel un Estat jueu. Ambdues formes son contràries al respecte als drets humans fonamentals. Per sort, l’actual govern d’Israel no representa a tots els israelians i encara menys a tots els jueus. Organitzacions com Jewish for Peace, Jewish voice for peace, els partits Meretz i Hadash, l’organització de drets humans Bet Selem i molts intel·lectuals jueus demostren que el pitjor que li pot passar a Israel, i sobretot als seus ciutadans, és continuar en mans d’un govern format per extremistes de dreta corruptes, colons il·legals i fanàtics ultraortodoxos jueus, que per cert, entre d’altres privilegis tenen el de no fer el servei militar obligatori. “Es tracta exactament dels mateixos sectors ideològics que van inspirar la massacre a la mesquita d’Hebron el 1994 i l’assassinat de Yitzhak Rabin el 1995″(Ariel Kanievsky), que, entre d’altres coses van torpedinar els acords d’Oslo, l’intent més seriós de resoldre el conflicte: https://ca.wikipedia.org/wiki/Acords_d%27Oslo
Només faltava, era perfectament previsible en el discurs pro-sionista, que fessis servir la immigració islàmica a Occident com a carta per defensar a Israel. Pel que es veu tot s’hi val! La tàctica de posar a tots els musulmans en el mateix sac i convertir-los a tots en possibles terroristes, obviant la complexitat i diversitat d’aquest col·lectiu, ja fa anys que dura, però no se us acudeixi de dir que hi ha també terroristes cristians, als EEUU n’hem tingut diversos exemples o la matança a Noruega del 2011, i, com hem dit, també hi ha terrorisme jueu, i d’extrema dreta. No em puc estendre aquí en el tema però relacionar els immigrants amb la delinqüència i el fanatisme religiós és la manera d’actualitzar el feixisme i de desviar els autèntics problemes de la nostra societat. envers un tipus de problemàtica que no posi en dubte els fonaments del capitalistme: https://fpmartorell.wixsite.com/pensantiraonant/post/feta-la-llei-feta-la-trampa-sobre-delinq%C3%BC%C3%A8ncia-i-delinq%C3%BCents Cadscú és ben lliure de seguir les visions de la realitat que vulgui, però estaria bé saber a qui fa el joc.
I acabo, tant de bo tothom entengués que només una pau justa, amb el reconeixement de l’Estat de Palestina sobre les fronteres internacionalment reconegudes, el retorn dels refugiats, la no discriminació dels ciutadans israelians no jueus i la fi de la lluita armada, pot ser duradora. I fa força feredat que independentistes catalans defensin el colonialisme d’Israel. Una mica de coherència no fa mai mal.
Salut!
Francesc
PS. Una opinió fonamentada sobre el conflicte, d’un descendent de víctimes de l’holocaust nazi, és la del catedràtic jueu nord-americà Norman Finkelstein: https://www.youtube.com/watch?v=WnYR78V7Jxg&t=3130s En signo tot el que afirma.