Davant d’una forta tempesta de llamps i trons, forta pluja i potent mestralada no em puc oblidar del trist aniversari que commemorem aquesta setmana, el 17A. Tothom sap a què em refereixo i tothom coneix la versió “oficial” d’aquells fets tan luctuosos. Tots recordem amb esfereïment aquells brutals atropellaments a les Rambles de Barcelona i aquella víctima de Cambrils. De les imatges vistes avui i de les paraules d’alguns afectats per la mort o feridura de familiars deduïm que la reparació envers aquests afectats ha estat tan migrada que arriba al grau de vergonyosa. Hi ha persones afectades físicament i psíquicament que no han rebut l’atenció deguda per part de cap administració. Tant se val que els afectats siguin de Barcelona, Saragossa o Austràlia.
També hem sentit els crits (proferits en un moment poc oportú; tot s’ha de dir) pels qui demanaven, exigien, que s’aclarís la veritat sobre uns fets tan greus. Jo goso a dir “veritats”, perquè s’han dit tantes mentides que calen unes quantes veritats. Qui les ha d’explicar? Naturalment els qui les saben. I, qui les sap? Doncs els que normalment ho saben tot, o ho haurien de saber, perquè hi ha molt incompetent pels verals ibèrics.
Els Mossos d’Esquadra, comandats pel major Trapero, van tenir una actuació eficient i exemplar, cosa que va provocar les enveges dels mateixos que prèviament no els havien informat del que sabien. La CIA havia informat els caps polítics i policials espanyols que s’estaven preparant atemptats a Catalunya, però no en van dir res als caps polítics i policials de la Generalitat. Potser ja els anava bé… És molt fort, però tractant-se d’aquest Estat, tot és possible com vam poder comprovar més endavant i encara estem comprovant.
A Madrid hi havia un gobierno del PP format per un president execrable, per vicepresidentes i ministres tan execrables o pitjors. Si llavors ja ho albiràvem, al llarg d’aquests darrers cinc anys ho hem pogut confirmar de manera creixent i fefaent. Quants membres d’aquell gobierno no estan ara empiconats per la “justícia” espanyola? Imagineu, per la “justícia espanyola”! Que ja sabem de quin peu calça…
El seu president, aquell “chulo” amb pinta d’estaquirot que sobre el Referèndum d’Autodeterminació que feia temps s’estava organitzant a Catalunya, anava repetint: “No habrà urnas, no habrà papeletas, no habrà censo universal”. Com es va demostrar el següent 1r d’octubre hi va haver de tot això. Com també hi va haver la brutal repressió de l’Estat a qui la ràbia li sortia per les orelles, ulls i, sobretot, braços, els d’aquells “piolins” drogats que van fer deixar anar al carrer amb el “mono” contra els que responsablement i democràticament van anar a votar. Bé, tot això, ja es planejava per part d’uns i altres abans del tristament famós 17A ara ja fa cinc anys.
Què volen? Què volem saber els qui demanem que s’aclareixi la veritat sobre la preparació i execució dels atemptats de Barcelona i Cambrils de mà jihadista però de cervell amagat?
Volem saber:
- Per què la policia espanyola i els seus caps polítics no van informar els Mossos ni els caps polítics de la Generalitat de l’avís que els havia transmès la CIA?
- Què hi feien els agents del CNI espanyol a la presó de Castelló de la Plana amb les freqüents visites al que es considera el cap dels atemptats, l’imam El Satti?
- Qui va provocar l’explosió de la casa d’Alcanar? Accidental? Ja!
- Qui va facilitar als terroristes els productes químics per fabricar tants i tan potents explosius? A l’Estat espanyol era impossible d’adquirir els components clau en tanta quantitat.
- Qui va ser el “personatge” que va fugir en una furgoneta blanca de les cases d’Alcanar? Algunes veus aposten que el dit personatge (Es Satti) està gaudint d’un plaent descans al Marroc, protegit pel monarca d’aquell país tan amic d’alguns poders fàctics espanyols. Algú entén per què el Reino de España ha triat per “amic” aquell monarca? (O és que tots dos són iguals?) Per què ha reconegut el Sàhara Occidental? Per què ha fet el lleig a Algèria, quan aquest Estat ara mateix és la font de gas natural més desitjada de tot Europa, incloent-hi l’Estat espanyol?
- A un mes i mig del Referèndum d’Autodeterminació de l’1-O, qui podia estar interessat a desestabilitzar Catalunya? Els jihadistes d’Estat islàmic? Que no em facin riure, que és molt trist!
Des de fa cinc anys no em puc traure aquestes preguntes del cap. Tan fàcil com seria en un estat de dret respondre-les! Però no vivim en un estat de dret quan no et pots refiar ni de la justícia… Com va dir aquell alcalde de Jerez de la Frontera (si no l’erro, es deia Pacheco): “En España la justícia és un cachondeo”. I jo, per acabar, dic: Penseu malament i l’endevinareu. No sol fallar, sobretot en un estat com aquest.
