Amics, amigues,
No me’n puc estar. Diré el mateix que diu tothom, excepte alguns membres del gobierno español, però no me’n puc estar, encara que sigui en poques ratlles. Es tracta dels criminals i vergonyosos fets de la tanca de Melilla, places militars espanyoles (les fan passar per comunitats autònomes) que no tenen cap raó de ser al segle XXI a no ser que sigui per alguns interessos particulars d’alguns dels poders fàctics i algun vergonyós bescanvi de cromos entre el reino de España i el del Marroc. Déu n’hi do quin parell! “Jo reconec que el Sàhara Occidental és teu i tu no em reclames Ceuta i Melilla”.
Centenars de persones vingudes dels països més pobres de l’Àfrica, com el Sudan del Sud o del Txad, travessant deserts i amagant-se en les muntanyes durant mesos i anys passant calor, fred i gana —sense saber els que han mort pel camí— arriben a la tanca de Melilla a centenars i aconsegueixen tombar-ne un tros. Entren com esperitats, com no podia ser després patir el que han patit i, a banda i banda, comencen a repartir cops de porra els gendarmes marroquins; de la policia espanyola no se’n diu res. La crueltat devia ser terrible a la vista de les horroroses imatges que hem vist. Més de vint morts, ves a saber quants més.
De les autoritats —cal diferenciar-les del poble— marroquines no es pot esperar menys, des del seu monarca fins al darrer gendarme. El presidente del gobierno español, del qual tampoc es podia esperar gran cosa, felicitant la gendarmeria marroquina per la seva col·laboració i “bona feina”. És clar, va haver de rectificar, ja no s’hi valia! Quina vergonya! S’havia posat a l’alçada de les bèsties salvatges que van atonyinar, ferir i matar persones humanes. Endemés va tenir la poca vergonya de mentir dient que no havia vist les imatges; devia ser l’únic espanyol, europeu…
Pedro Sánchez anava molt atabalat per tractar d’aconseguir una foto amb el president dels EUA a la Moncloa. En definitiva, Biden el que volia era aconseguir la seva aprovació —ja veurem com acaba— per posar més vaixells de guerra a la base naval de Rota, Cadis. Calia veure Sánchez fent-li rialles a l’amo durant la compareixença d’ambdós davant la premsa. El vellet Biden deixant-se raspallar per tal que més destructors de la seva armada poguessin ancorar a Rota. La cosa seria patètica si no fos que es tracta de plantar cara al sàtrapa de Moscou, Vladímir Putin. No crec que parlessin de Melilla; els EUA són aliats del Marroc; aquest país gaudeix d’una posició geo estratègica que li permet fer el que li doni la gana. A l’altra banda hi ha el penyal britànic de Gibraltar. L’entrada a la Mediterrània vigilada a banda i banda per gent de “confiança”.
Ja m’he desfogat una mica, només una mica perquè en porto unes quantes al pap i em diuen que no puc anar a dormir gaire tard. No sé, no ho recordo si alguna vegada he parlat del “Catalangate”. Bé, d’això el tal Pedro Sánchez no en vol saber res, en canvi sí que li interessa fer-se la víctima amb la falòrnia inventada per ell mateix sobre l’espionatge que li van fer amb el Pegasus. No el van espiar ni a ell ni a la mai tan prou ben ponderada ministra de Defensa, la que anirà a rebre els destructors de l’armada americana a Rota. Ens pengen cada llufa! Bé, els qui se les deixen penjar, perquè jo malpenso, però ja sabeu que qui malpensa l’endevina.
Vostre,
