Els efectes del confinament a la muntanya de Montserrat

Poc es parla dels efectes econòmics que la suposada pandèmia està deixant en el teixit empresarial de Catalunya. La gent que té feines funcionarials no han tingut una rebaixa dels ingressos, tampoc els jubilats. El sector de funcionaris comprèn la gran majoria de mestres i de sanitaris, i tots els directament empleats per l’administració (ajuntaments, departaments de la generalitat, ministeris…). Les empreses directament relacionades amb primeres necessitats, com alimentació i neteja, potser han vist els ingressos reduïts, però han pogut mantenir els negocis oberts durant els llargs mesos de confinament.
Quan camines per Barcelona i l’Àrea Metropolitana, no ets gaire conscient de la quantitat de negocis que han estat afectats. Sols si vas per zones turístiques pots veure molts comerços que han tancat portes, però a la resta dels barris, la majoria estan oberts perquè mantenen la clientela habitual, la del barri.

Un dels restaurants i botiga, tancat i barrat

Hi ha un lloc, però, on el desastre econòmic que s’està perpetrant apareix en tota la seva intensitat i cruesa, parlo de la nostra tan estimada muntanya de Montserrat. A part del monestir, aquest indret compta amb tres botigues i dos restaurants, un de mida mitjana i l’altre bastant més gran. També compta amb la presència d’una dotzena de parades de formatges, derivades de les antigues pageses que anaven a Montserrat a vendre els matons acabats de fer. Tots aquests negocis viuen de les visites que reben, la major part de les quals i des de fa uns anys són turistes estrangers, entre els quals predominen els de països de l’Est. Russos, xinesos, japonesos i altres pugen a conèixer la simbòlica muntanya, tasten i compren generosament els formatges, s’emporten les ampolles de licors, mengen en els restaurants i compren regals i souvenirs.

En realitat hauria de parlar en passat perquè tot això ja fa mesos que no està passant. Actualment les botigues estan tancades, sols una de petita que només ven aliments de primera necessitat té les portes obertes durant unes poques hores al dia. Els dos restaurants també estan tancats. Els treballadors de les botigues i restaurants, una part estan cobrant l’ERTO, i la resta han estat acomiadats.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Tram de carrer on es posaven els matonaires

Els matonaires ja ni tan sols pugen a posar la parada, o potser un o dos s’atreveixen a arriscar-se si és un festiu o un pont, per pura desesperació, ja que prefereixen vendre uns grams de formatge abans que quedar-se a casa i no vendre res. Aquestes famílies, descendents de les pageses que el segle XIX venien al mercat de Montserrat a vendre els recuits acabats de fer, ara han de veure com el seu mitjà de vida s’ensorra per unes restriccions exagerades que ja fa deu mesos que duren.

Tota aquesta gent que ha perdut la feina o està perdent el negoci, no tenen ni tan sols el consol de poder-se queixar o manifestar per reclamar millores. Si algú s’atreveix a denunciar que les restriccions li han fet perdre la feina i els ingressos per viure, immediatament serà tractat de mala persona perquè no pensa en els milers de morts que hi ha degut a una malaltia que han anomenat covid-19. La por escampada per un virus, suposadament mortal, ha creat una situació d’indefensió extrema per a una part dels ciutadans. Hi ha moltes persones a Catalunya que encara conserven la feina, però de mica en mica seran més les persones acomiadades o amb negocis arruïnats. Aquesta vegada, però, ningú sortirà al carrer a manifestar-se per fer que les coses canviïn, ara tot gira al voltant d’un virus que, diuen, provoca molts morts.

Camí de la capella de la cova

Les mesures que prenen els governs provoquen misèria, però aquesta realitat resta silenciada a causa dels missatges de culpabilitat que ens inoculen dia sí dia també des dels mitjans.

Tot aquest patiment és a causa d’un virus del qual no se n’ha demostrat l’existència i d’unes mesures que es prenen d’acord amb uns resultats en les proves PCR, test que no serveix per diagnosticar la covid, ja que es va inventar per usos científics, no per a diagnòstic. El nombre de morts està inflat perquè es fan passar com a morts per covid persones que han mort per altres causes, però han donat positiu en un test PCR. La gran majoria de morts tenien més de 80 anys o patologies prèvies. No s’han fet autòpsies que confirmin les morts per una malaltia vírica.

El confinament i la distància social perjudiquen la salut física, psíquica i emocional. L’ús de la mascareta també perjudica la salut psíquica i emocional, i evidentment la salut física es veurà greument perjudicada per l’ús continuat de la mascareta (malalties respiratòries, cardíaques, metabòliques, etc.).

Per acabar, la solució a tot aquest desgavell no és la vacuna, és deixar de confinar persones sanes i alimentar el discurs de la por. Ja no som a l’Edat Mitjana, quan quasi no hi havia coneixements mèdics.