Amics, amigues,
He passat uns dies que no em sortien les paraules, estava ben desorientat. No entenia el que estava passant. No és que ara ho entengui, però tinc el cap tan ple de coses de tota mena que alguna en sortirà. Em semblaria fora de to no parlar del que està passant a casa nostra, a la del veí, i a la d’aquells que ara estan tan tranquils i que algun dia s’ho trobaran. Els de la dreta han d’estar a la dreta i els de l’esquerra a l’esquerra, però quan tot deriva cap a un dels costats, malament. Ara Espanya deriva cap a la dreta, amb extrema dreta inclosa, tot arrossegant el partit de Pablo Iglesias, el fundador del PSOE; l’altre també té feina.
En aquests moments, a Espanya, gairebé tot està prohibit. No hi ha llibertat d’expressió, de manifestació, de concentració. Direu: home! Si cada dia hi ha concentracions i manifestacions… Ja! Perquè no els poden agafar tots, sinó no quedaria ningú pel carrer. Tot és terrorisme, mentre no sigui terrorisme d’estat; els de l’Estat tenen butlla per pegar i atemptar contra els drets humans. Tot es criminalitza, ara el Tsunami democràtic … No veiem Guàrdia Civil, oi? Doncs ja anem deduint a què es dediquen. Ara bé, l’imam de Ripoll va desaparèixer i està prohibit investigar més sobre el cas. Tot el que els fa nosa, prohibit!
El Grande Marlaska (olé apellido compadre!), la Pilar Calvo i aquella Celáa, o no sé com es diu, no paren de dir bestieses que, si la cosa no fos tan seriosa, n’hi hauria per llogar-hi cadires. Una d’aquestes fins i tot ha gosat amenaçar Bèlgica si no extradeixen a Espanya el president Puigdemont. Això ja passa d’arrogància, això senzillament és fer el ridícul. Però hi estan tan avesats que ni se n’adonen. Evidentment, segueixen confonent política amb justícia. Es pensen que a tot arreu la cosa funciona com a Madrid. Fan molt mal, però són una colla de desgraciats. Recordeu el que va dir fa uns dies el presidente del Consejo General del Poder Judicial i del Tribunal Supremo. Sense entrar en detalls, va fer política, amenaçadora, és clar.
Us heu fixat com ara aplaudeixen als Mossos d’Esquadra i al Conseller Buch. Mal senyal! Vol dir que alguna cosa no han fet bé, però jo no vull embrollar el pati, que ja ho està prou. Això sí, posaran medalles a tots els “servidors de l’ordre” que ho hagin fet al seu gust, al del Marlaska o qui sigui. El proveïdor de medalles del Ministerio del Interior es farà l’agost fora de temporada. La diferència és que al cos dels Mossos d’Esquadra es depuraran responsabilitats per les presumptes accions abusives d’alguns dels seus membres. A l’“anomenada” Policia Nacional no es tocarà ni un membre; tots es van comportar “proporcionalmente”, com ho hem vist en quantitat d’imatges…
I, què me’n dieu del jefecillo, el tal Pedro Sánchez? Al final resultarà ser el tipus més hipòcrita, mentider i autoritari de les Espanyes. Cap a la dreta s’ha dit! Tant li fa el que diu per tal de guanyar, o no perdre, vots en les eleccions vinents. Fins i tot es carregava els conceptes de plurinacionalidad i federalismo en el programa electoral. Sort que el seu escolanet a Catalunya, tot respectuosament, li va fer veure que amb la quantitat d’escons que corresponen a Catalunya hi sortiria perdent. Així que, aquella filtració d’un “esborrany” s’ha corregit a darrera hora i poc abans que el Pedrito vingués a fer un gran míting a Viladecans, la vigília d’encetar-se la campanya electoral; l’oficial, perquè la campanya fa temps que dura. El pobre Iceta l’ha abraçat com un escolanet al seu rector; ara no es porta allò de fer l’amistat, que sinó… Veurem a Madrid un govern PSOE-PP? Fixem-nos que el Casado ataca suaument al Pedrito i els de Ciudadanos s’han fos com una pera podrida.
Aquí no és que lliguem els gossos amb llonganisses, perquè hi ha els seus més i els seus menys però, tal com m’he proposat, no afegiré llenya al foc. Mirant-ho del cantó bo, les mobilitzacions no s’aturen, el país està dempeus. Avui s’ha celebrat l’Assemblea de Càrrecs Electes; a mi no m’han obligat a posar allò d’autoanomenada. Que ridículs! Tots, o gairebé, pensem que hi ha un munt d’organismes o institucions al voltant del procés cap a la independència, però aquest podria, podria, tenir una eficàcia superior a altres invents. Es tracta de persones elegides democràticament pel poble de Catalunya, és transversal i té antecedents històrics amb bon final. Ara bé, l’ACE farà molta “pupa” a Madrid i, a aquells, ja hem vist com els va això de la democràcia.
Tractant de veure les coses com goso a veure-les avui, l’espelma no s’apaga, al contrari; això s’anima! Els joves han agafat el testimoni de les mobilitzacions. Aquests saben que els hi va el futur, lluiten pel seu futur, els dels seus fills i de les generacions de catalans a venir. N’hi ha que ni tan sols són majors d’edat, però ho entenen millor que nosaltres, els adults i els vells. Nosaltres hem fet el que bonament hem pogut, però vam deixar morir el dictador al llit. Ara és l’hora dels joves! Nosaltres hi hem d’ajudar encara que sigui des de la cadira, però hi ha molt a fer per a tothom que vulgui un futur millor per a Catalunya i els catalans i catalanes. Endavant!
Us desitjo una feliç castanyada amb panellets i poques carabasses. Pensem, però, que hi ha els nostres presos, preses, exiliats i exiliades polítiques que no podran celebrar-la a casa. Per ells i elles, endavant! L’enemic és de pasta de moniato.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
