A hores d’ara, a juny de 2019, ja només ens manquen sis mesos per celebrar els 10 anys de l’anomenat “procés català”, amb aquella mítica manifestació de juliol de 2010 després de la històrica estafa -política i jurídica- de la “macroretallada” de l’Estatut del 2006, que havia estat votat pel Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i referendat pel poble català. Doncs bé després de 9 anys i 6 mesos, la cosa està molt aturada, el futur no pinta gens bé per Catalunya i penso que ha arribat l’hora de debò per començar a ser autocrítics i per analitzar amb profunditat les causes d’aquest estancament. D’aquesta manera, una bona fórmula per “psicoanalitzar” el que passa amb Catalunya i els catalans i el seu entorn polític i mediàtic espanyol i, sobretot, europeu seria a través de les reflexions del pensament i l’obra del periodista francès, corresponsal a Brussel·les del diari Liberacion, d’ençà de 1990 i recent Premi Ernest Udina, Jean Quatremer.
Qui és realment Jean Quatremer? Quins ensenyaments es poden extreure d’aquest gran coneixedor de la gran “supercomplexa superestructura” anomenada Unió Europea? Perquè cal assenyalar que una de les causes més importants d’aquest estancament “processita”, a banda de l’excés de cofoisme i de simplisme dels catalans en relació amb independència és el gran desconeixement del poble català i els nostres dirigents polítics de la UE. Crec que seria molt bo i alliçonador que escoltéssim vídeos, llegíssim articles i algun llibre, preferentment en la llengua de Molière, de Jean Quatremer. Les frases següents, de l’autor: “La UE és l’Europa dels estats i no hi ha cap rastre del federalisme promès”. “Catalunya és l’angle mort de la construcció europea” o “el coratge no és una de les virtuts de les institucions europees” serien d’una forma molt sintètica, el “vademecum” de Jean Quatremer, la qual cosa ens pot ser molt útil per redreçar el rumb de la política i la ideologia catalana. Hem comès molts errors, sobretot l’any 2017, però no hi ha dubte que ha estat pel desconeixement de la UE on ens hem encallat i tenim un futur força incert. Potser els nostres dirigents no ens van advertir prou que la UE no mouria ni un dit per una Catalunya sobirana ni, sobretot: paraules textuals de Jean Quatremer, que seria absolutament impossible construir, fer la independència catalana contra el parer de França i Alemanya. Potser no és tan forassenyada la proposta que, com a pas previ a la llibertat nacional, Catalunya esdevingués un protectorat franco-alemany.
Jo no miraria tant a fora com a dins. El problema el tenim a dins.
Si bé el sobiranisme ha intentat sempre ser inclusiu, àdhuc acceptant el resultat del referèndum si s’hagués perdut, el nacionalisme espanyol és destructor, separador, i empra aquesta estratègia com a força de xoc. La insistència en trencar la societat (PP-C’s) i en el discurs de la societat trencada (PSC-PSOE-Podemos) és aquesta estratègia. I això perquè tenen terror a que tornem a fer un 1-O o quelcom semblant, que podria ser definitiu. Com deia el cerillo, de què viurien tants i tants que ara estan amorrats a la mamella? Faran qualsevol cosa per impedir-ho.
I si Catalunya esdevé de facto sobirana, ni que sigui de mala gana, pels interessos que hi tenen, França i Alemanya ho assumiran.