Sí, ja en tenim. Tot i que potser millor hauríem de dir: seguim tenint president. Quan aquest article vegi la llum, ja farà quinze dies ben bons de la investidura de Quim Torra. Benvingut!
La fal·làcia d’una xifra ens ha dut a canviar-ne una altra. El 155 ens ha obligat a afegir un número més a la llista dels nostres presidents. Hem hagut de passar del 130è al 131è. Ha estat una obligació que, com totes, s’hagués pogut combatre i no s’ha fet. De quines hauran estat les conseqüències, ja se n’encarregarà la història. Ens haguérem pogut enrocar en el 130è, com també ens hauríem pogut mantenir ferms com a República a l’hora d’entomar l’embat del 155. D’això, com abans, tan sols en diré el mateix, serà la història qui en dictamini l’encert o el desencert.
Ara, però, hem de seguir pedalant amb el que tenim. I en una bicicleta de pinyó lliure, pedalar només es pot traduir en anar endavant. I si bé anar endavant sempre pot ser una incògnita —hom pot fer molts quilòmetres i acabar perdent-se— no ho hauria de ser pas per a nosaltres. Nosaltres, amb en Quim Torra, sabem on anem. Afegirem un número més a la llista. Investirem el 132è —o potser, hauria de dir millor, reinvestirem—. Perquè així ha de ser. No es tracta de si és millor en Quim o en Carles, en Carles o en Quim. És senzillament una qüestió de dignitat, és aconseguir restablir una legitimitat usurpada, és donar una plantofada a aquells que es consideren per damunt de la voluntat d’un poble.
I això, per a quan diu que ho vol? Com més aviat millor. Urgeix l’alliberament dels nostres presos polítics i el retorn dels exiliats. Però, com fer-ho? Dubto que sigui dialogant, prou que coneixem el tarannà dels qui governen Espanya i dels que pretenen governar-la. Ens volen sotmesos, ens volen escarmentats. Però, i si…?
Ja sé que per als que pateixen pot semblar molt de temps, però no crec que pugui ser abans. Tenim a un any vista les eleccions municipals. Fem-les coincidir amb les del Parlament de Catalunya. Constituïm un Front Unitari (Aquest cop sí, si us plau. No s’hi val cap excusa). Un Front Unitari en l’àmbit local i a escala de país. Usem la democràcia per a tenyir de groc tot el nostre territori. Llavors podrem exigir.
