Vivim uns temps molt accelerats en què el poble català —si vol emancipar-se de debò, si vol sobreviure com a poble— ha de fer front a un Estat espanyol totalment neocolonial, i que no té cap mena d’aturador per aplicar una agressiva violència antiga (barreja d’imperialisme i neofeixisme) per tal de detenir els anhels de llibertat i justícia social del poble de Catalunya.
Davant d’aquesta situació ens cal —urgentment— frenar la manipulació i l’intervencionisme neofranquista contra la ràdio i la televisió catalanes (CCMA) i el procés de normalització lingüística iniciat els anys vuitanta del segle passat. A hores d’ara, a 2017, es pot copsar clarament que hi ha una brutal ofensiva mortificadora contra la majoria de la població de Catalunya que vol fer servir —amb normalitat— la llengua pròpia de Catalunya. Per tal de fer front a aquesta magna injustícia, aquesta anormal anomalia política, Europa; és a dir, la UE, el Consell d’Europa, el Parlament Europeu i els grups democràtics d’arreu d’Europa haurien d’actuar ràpidament contra aquestes actituds antidemocràtiques que imposa el govern espanyol a Catalunya a través del nefast article 155 de la CE. A més, els governs democràtics europeus —sobretot Macron i Merkel— i la UE haurien d’advertir i sancionar (possible aplicació de l’article 7 de la UE) el govern espanyol per la seva política de “tolerància” cap a l’agressió neofeixista contra la població de Catalunya. Això no és un afer intern espanyol, sinó que es tracta d’un problema europeu de primer ordre.
Per altra banda, és fastigosa la maniobra perversa del Ministre d’exteriors espanyol, el sr. Dastis, d’acomiadar tots els funcionaris de les delegacions catalanes a l’exterior. El pitjor de tot és que, ara i aquí, patim, vivim sota un règim de dictadura autoritària i colonial, però molt ben disfressada, embolcallada de democràcia i d’estat de dret; la qual cosa provoca que gran part de l’Europa institucional no copsi la mentida, la mascarada en què s’ha convertit el règim polític del podrit Regne d’Espanya. Si us plau. Cal denunciar aquesta situació, tan anòmala, amb pèls i senyals. Cal fer escrits i cartes contundents a tota la premsa internacional i a les xarxes socials. Ara, més que mai, cal que la gent es mobilitzi i el 21D voti massivament a favor de Catalunya, la llibertat i la justícia social, i en contra del depravat i arrogant article 155 de la CE.
