Començaré amb algunes afirmacions que no discutiré. En alguns casos perquè hi estic d’acord, en d’altres perquè accepto que un pop pot ser un animal de companyia i en altres, mig i mig. En qualsevol cas, són afirmacions que s’han instal·lat entre nosaltres amb la categoria de veritats i em serviran com a premisses per raonar fins a arribar a la pregunta final.
1) Les eleccions del 21D són il·legals i il·legítimes: il·legals perquè les ha convocat qui no té la capacitat legal de fer-ho i il·legítimes perquè qui les ha convocat ni tan sols és una autoritat de Catalunya.
2) En conseqüència, el legítim Govern de Catalunya està format per unes persones que a hores d’ara es troben empresonades o a l’exili.
3) En particular, el president legítim de Catalunya és el M.H. Sr. Carles Puigdemont, avui exiliat a Brussel·les.
4) Malgrat la il·legitimitat de base d’aquestes eleccions, les forces polítiques que defensen la República catalana han decidit concórrer-hi per provar davant del món que la República continua comptant amb el suport majoritari del poble català.
5) Tanmateix, per raons que ara no vénen al cas, aquestes forces han decidit concórrer a les eleccions amb tres llistes diferents, una de les quals es presenta com “la llista del President”, ja que és ell qui l’encapçala. Fins i tot, almenys en el moment que escric aquest article, és possible que hi hagi una quarta llista “transversal i unitària” formada per una agrupació d’electors.
6) Aquestes tres (o quatre) llistes portaran en el programa uns punts en comú amb la finalitat de restaurar la legitimitat del Govern de Catalunya.
7) Tal com estan les coses, sembla força probable que el conjunt de les tres (o quatre) llistes republicanes assoleixin no només la majoria absoluta en escons, sinó també en vots, la qual cosa significaria un aval decisiu per a la consolidació de la República.
Fins aquí les premisses; ara comencem a raonar amb elles.
Suposem que es dóna la condició 7 (altrament, apaga y vámonos, en aquest cas literalment). El Parlament elegit, un cop formalment constituït, haurà d’escollir un president que formi un nou govern. Segons les premisses 4, 5 i 6 aquest govern haurà de sortir, en la fórmula que sigui, del conjunt de diputats electes de les tres (o quatre) candidatures republicanes; i el nou president, un cop escollit, en ús de les seves facultats legítimes nomenarà uns consellers que poden ser o no els mateixos que els actuals.
Això vol dir que caldran unes negociacions per decidir qui serà el president i quina la composició del seu govern, que haurà de ser necessàriament un govern de coalició. I és un costum habitual en política que els governs de coalició siguin encapçalats pel candidat de la llista més votada.
Però si l’objectiu és restaurar la legitimitat (premissa 6) i el president legítim és Carles Puigdemont (premissa 3) el qual encapçala una de les llistes, que podria no ser la més votada, la pregunta és:
Es comprometen els impulsors de les llistes republicanes que no són les del president a votar el Sr. Carles Puigdemont com a president encara que la seva llista no sigui la més votada?
Fóra bo de saber-ho abans que votem. Més que res per saber què estem votant exactament.
