Les eleccions dels espanyols

D‘aquí a un mes hi ha eleccions al Parlament dels espanyols. La primera reacció que vaig tenir davant d’aquesta notícia va ser: “ja hi votaran ells”. Després vaig pensar que la millor opció seria un front independentista unitari que, a l’estil irlandès, deixés buits els escons. Davant de la inexistència d’aquest front (i reconec que la humil i petitíssima aportació que podia haver fet a favor de la configuració d’una candidatura d’aquest tipus no la vaig fer i ho lamento) la meva posició va tornar a decantar-se cap a l’abstenció.

És l’única opció?

Descartats els dos partits que sustenten el Govern de la Generalitat com a opcions independentistes vàlides, què ens queda? Perquè em sembla que és bastant evident que els partits que donen suport a la repressió de l’independentisme, que tenen com a únic objectiu negociar vés a saber què amb el PSOE i que ni han fet ni pensen fer cap pas per avançar cap a l’alliberament nacional, no són candidatures que es puguin considerar independentistes.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Recentment s’ha constituït una candidatura anomenada Front Republicà (FR), una coalició de diversos partits entre els quals hi ha Poble Lliure (una de les organitzacions de la CUP). El seu objectiu és “defensar la legitimitat de la lluita per la independència i el dret a l’autodeterminació”.

És evident que en un programa electoral per unes eleccions al Parlament d’Espanya no tindria sentit proposar declarar la independència (i, per tant, no té sentit demanar que algú ho faci). També és evident que defensar en un Parlament espanyol la legitimitat de la lluita per la independència és inútil i innecessari. També és cert que aquesta candidatura està formada per una organització que s’ha anat empassant totes les estafes processistes. I que el cap de llista no sabem ben bé si és independentista. Però quina altra opció queda?

L’abstenció no té sentit sense una campanya independentista a favor seu que li doni un significat polític més enllà del no-vot (que podria ser una opció ben vàlida). Per tant, no seria votar el FR la millor opció per l’independentisme?

Un vot pel FR no només és un vot que no va cap a ERC o els convergents sinó que és un vot cap a un competidor d’aquests partits. És una subvenció menys per a uns obstacles clars en el camí cap a la independència i és un càstig clar per a uns polítics regionalistes que van a Madrid a cobrar i a vendre el nostre País.

Afeblir al màxim els processistes en qualsevol espai de poder (sigui polític o mediàtic) és una condició necessària per a la independència i aquestes eleccions ens donen una oportunitat. Votar el FR és un senyal clar cap a ERC i els convergents que no ens empassem més estafes. En canvi, l’abstenció, sense una campanya massiva que li doni significat, es podrà interpretar com es vulgui.

A més, el FR s’ha compromès a no investir cap candidat que no defensi el dret de Catalunya a l’autodeterminació (és a dir, no votar cap president espanyol). Per tant, en aquest sentit, és com la candidatura “a la irlandesa” de la qual parlava al principi.

Per tant, en les condicions actuals, a les eleccions dels espanyols, votaré el Front Republicà.