Catalunya nació de solidaritat lliure i compromesa. Amb més memòria que Alzheimer

El text que segueix és una proposta de compromisos a assumir per llistes electorals (de partits o coalicions) que es presentin a les eleccions municipals del 26/5/2019, amb l’objectiu de desenvolupar una Organització de municipis catalans per afrontar requeriments derivats de la malaltia d’Alzheimer, que promogui i tuteli activitats realitzables per voluntariat organitzat. L’objectiu d’aquesta organització no seria curar l’alzheimer; l’objectiu seria facilitar activitats internacionalment acreditades per a pal·liar els efectes d’aquesta malaltia en una etapa inicial (tècnicament: prodròmica) i per minvar altres tipus de deteriorament neurològic en l’edat avançada. Activitats sense càrrec o amb el mínim cost possible per les arques públiques municipals.

Es tracta de propostes adaptables en cada municipi a efectes que els compromisos siguin concrets i comprensibles. Els Consells Comarcals podrien ser promotors-facilitadors d’acords entre municipis petits i el nexe d’enllaç amb el Departament de Salut de la Generalitat, que hauria d’exercir-ne una direcció tècnica i, conjuntament amb el Departament de Treball, Afers socials i Famílies, un suport econòmic suficient per assegurar l’equitat d’accés a les activitats d’aquesta “organització”.

Compromisos a incloure en els programes electorals per les eleccions municipals:

Publicitat

1. Promoure l’estimulació cognitiva de la gent gran, facilitant l’accés a persones afectades per l’alzheimer

Objectiu: que en el màxim possible de municipis s’assegurin locals, en centres cívics vinculats a l’Ajuntament, en escoles o altres espais (també privats), per promoure mitjançant, sobretot, l’acció de voluntariat, la memòria de la gent gran i facilitats específiques perquè hi participin persones afectades per l’alzheimer.

Característiques:

– Tallers d’estimulació cognitiva centrats en la promoció de la memòria, com a facultat que es pot millorar i/o, per a persones afectades per l’alzheimer, com a mitjà per alentir el seu deteriorament neurològic.

– Procurar que el percentatge de persones amb ajuda econòmica i/o de desplaçament que tinguin diagnosticat alzheimer, de nivell lleu o més avançat, dificultin el mínim possible una adequada participació i ritme d’activitat de les persones sense aquest diagnòstic. Tenint present, en tot cas, que la població diana i prioritària d’aquests tallers haurien de ser persones a les quals se’ls hagi recomanat, per facultatius de centres del sistema públic de salut, la pràctica de l’estimulació cognitiva tutelada.

– Generar un debat entre: el món municipal que promogui tallers d’estimulació cognitiva, la Generalitat (Departaments de salut i afers socials), la FAFAC (Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya) i les entitats sense ànim de lucre que ja ara presten serveis d’estimulació cognitiva, per tal de valorar:

a) L’establiment d’una Xarxa d’estimulació cognitiva per millorar la memòria amb avaluació pública(XECMMAP) que pugui incorporar-se en el model sanitari definit en el “Decret 196/2010 del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)” i en el Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya.

b) Establir, entre els municipis petits propers, agendes compartides de tallers d’estimulació cognitiva en horaris diferenciats.

c) Vetllar per evitar que les disponibilitats econòmiques familiars de les persones a les quals convingui participar en tallers d’estimulació cognitiva no siguin una barrera per accedir a una activitat que professionals de centres del SISCAT els hagin recomanat que facin. Aplicant el criteri de la bioètica de “tractar igual els iguals i de manera desigual els desiguals per disminuir les situacions de desigualtat”.

2. Promoure des dels Ajuntaments (incloses Diputacions i Consells comarcals) i la Generalitat l’establiment d’un Big Data que reculli i classifiqui l’elevat volum de dades que es genera en exercicis d’estimulació cognitiva. L’explotació d’aquestes dades podria facilitar una avaluació individualitzada de l’evolució minvant de les capacitats de la memòria.

3. Establir un Banc dels cuidadors voluntaris o Banc del temps voluntari entre municipis, entitats municipalistes i Generalitat. Un “banc”, no de diners, sinó per promoure el voluntariat dedicat a les funcions de “cuidador/a” que es necessiten per l’atenció a la salut mental i patologies neurològiques, particularment de l’alzheimer; amb l’objectiu de superar l’actual perspectiva predominant que els cuidadors i cuidadores són o familiars o persones que cobren per aquesta funció (amb formació específica o no) o es tracta de persones que sovint són immigrants i/o cobren “en negre”. També per promoure el voluntariat que pugui ser capaç de portar una sessió d’estimulació cognitiva comptant amb la tutela d’un professional o entitat ad hoc que li faciliti els materials i les avaluacions pertinents per portar correctament les sessions pròpies d’un servei a incloure en el proposat Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya. Un “banc” en el qual, qui hi “aporti temps voluntari” per a la salut de tercers, tindrà garantit un determinat “temps d’atenció no professional” quan ho necessiti la seva salut o la d’un familiar.

COMPARTIR
Article anterior1r d’octubre de 2017: Una victòria robada!
Article següentLes eleccions dels espanyols
Santiago Marimón
Ha estat gerent dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau, de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell, del Consorci Unitat de Diagnòstic per la Imatge d’Alta Tecnologia. Director executiu del Programa de la Història Clínica Compartida a Catalunya. President del Fòrum Català d’Informació i Salut. Director de la Divisió de STIC i consultor del Consorci Hospitalari de Catalunya. Vocal del Consell Assessor del Departament de Salut, Vocal del Consell d’Administració de l'ICS i de la seva Comissió Executiva. Membre del Grup de treball dels "Informes Vilardell". També havia estat Vicepresident 1r i President de l'Obra social de la Caixa d’estalvis de Catalunya.