L’ANC tampoc vol escoltar a la senyora Orriols. Fer-se el sord no és recomanable (i II)

image_pdfimage_print

Es pot llegir la primera part de l’article aquí.

En un debat públic convencional i amb la presència d’una veu menys adaptativa i més descarada, potser els hi seria complicat explicar coses tan elementals com perquè aplaudeixen una política que no aporta res de positiu al conjunt del país i provoca tants desajustos econòmics, socials i nacionals. Una política que inunda el mercat de mà d’obra barata i escalfa, com ho fa el turisme, el mercat immobiliari fins a límits intolerables, i no només a la capital. El turisme i l’especulació immobiliària és el gran tema de la CUP que, en canvi, l’ignora des d’aquesta perspectiva tot i que provoca idèntics resultats. Francament sorprenents els silencis. Com els sindicals que tenen gairebé quatre-cents mil aturats, un munt de gent treballant a hores, i amb economia fosca fruit de la il·legalitat i no els hi fa res. Quin món!

Cada cop està més clar que les acusacions contra l’alcaldessa democràtica de Ripoll, Sílvia Orriols, primer de nazi o de xenòfoba, i finalment dreta extrema per no fer el ridícul, són sobretot excuses per no haver de parlar del problema número u de Catalunya. La senyora Orriols concentra la seva preocupació en una ideologia/religió intolerant que és la que viuen els ripollesos directament des de fa anys. De manera diferent, segons es desprèn dels resultats electorals. Resulta exòtic que alguns la considerin indesitjable per dur al terreny de la política —per tenir determinació— allò que fa anys diu, en part, la mussa del món convergent des de fa decennis sense que, més enllà dels més radicals, ningú la insultés com insulta l’establishment a la líder d’Aliança Catalana. En fi, una altra raresa del país.

El principal problema és aquest. És el creixement desmesurat de la població forastera pels efectes devastadors que té en l’economia i en la identitat de la nació. Si, sí, parlem d’identitat, perquè és del tot lícit batallar per mantenir la identitat després del que ha hagut de suportar i patir el poble català en els darrers tres-cents anys. És lícit parlar-ne, tant si l’agressió externa és bèl·lica com si el procés és més sofisticat. Regirar-se contra la substitució i plantar-hi cara és ben lògic. Tot està inventat. Mireu sinó el que diu Yaël Ronen, una distingida professora del Centro Minerva de Drets Humans de la Universitat Hebrea de Jerusalem*. A propòsit de la recuperació de les llibertats i de la sobirania dels països bàltics del jou soviètic rus, la institució deia això en un estudi: “els règims il·legals acostumem a prendre mesures per canviar l’estructura demogràfica del territori ocupat. Ho fa de dues maneres: l’eliminació forçosa de la població local o amb el trasllat de les seves pròpies poblacions al territori forà”. A partir d’aquest principi maliciós, l’acció cada cop pot esdevenir més sofisticada i adaptar-se al pas del temps, però l’objectiu sempre és el mateix: minoritzar la població natural del territori agenciat.

Publicitat

Qualsevol nació que es troba amenaçada es defensa i es reafirma. Qui hi veu raresa amb aquesta actitud? El més anòmal i malaltís és quedar-se quiet com un estaquirot. Qui veu les rareses que aixequi el dit i que vagi a Belfast o a Cisjordània, on tothom es mira de reüll i no ho fan per racisme, sinó per altres motius d’hegemonies i de poder. Que hi vagin i els hi expliquin com fer-ho amb la mateixa retòrica infantil de la transició que ens ha dut a la màxima depauperació i confusió. A veure si tenen èxit.

Som més pobres com a país —alguns més rics, és cert— tenim tots els serveis públics assistencials i socials bàsics destarotats i som cada cop menys catalans. La barreja, si es produeix, és en sentit contrari.

Autonomistes!, us sembla poc la feina que heu fet durant més de quatre lustres? Us sembla poc la Catalunya que heu construït i ens heu deixat pels vostres interessos, per les vostres pors i el vostre discurs estovat d’escola religiosa nyonya de postguerra?

I per les vostres censures tan sofisticades inicialment, ara tan abruptes.

*Centro Minerva de Drets Humans de la Universitat Hebrea de Jerusalem es mostra contrari a la política d’assentament a Cisjordània dels Governs israelians.

1 COMENTARI

  1. És obvi que la Sílvia Orriols ha posat el dit a la nafra. En tot cas, sorprèn la histèria i indignació que ha aixecat. O potser no. Al voltant de la immigració massiva hi ha tant de negoci, present i futur, que qualsevol crítica a la política d’acolliment mundial cal que sigui bandejada amb rigor. I en això em sembla que hi ha gent que va des de l’Ecuestre fins a qualsevol observatori sobre vesasaberquè ple de gent molt esquerranosa.

Comments are closed.