Plataforma per la Llengua ha elaborat un programa marc de vint-i-cinc accions perquè els partits les incorporin als programes electorals de les eleccions catalanes, i un segon programa amb sis línies d’acció per a les eleccions europees.
L’entitat publicarà una anàlisi dels programes de les candidatures en matèria lingüística perquè els votants siguin conscients de les propostes de cada partit, i organitzarà un debat electoral a l’Espai Línia de Barcelona, dijous 2 de maig al vespre.
Plataforma per la Llengua reprèn la campanya “Vota per la llengua” per situar les polítiques lingüístiques al centre del debat públic durant la campanya electoral. L’entitat ha elaborat un programa marc amb vint-i-cinc accions per a les eleccions catalanes del 12 de maig i sis propostes més per a les eleccions europees del 9 de juny, i les ha fetes arribar a les formacions polítiques perquè se les facin seves. L’organització es posa una vegada més a disposició dels partits per orientar-los en matèria de política lingüística, i els avisa que n’analitzarà els programes quan es facin públics, per informar els votants sobre les propostes que inclouen i poder-los guiar a l’hora de votar amb consciència lingüística.
Pel que fa a Catalunya, l’entitat demana que la Secretaria de Política Lingüística sigui transversal, faci estudis preceptius d’impacte lingüístic de totes les polítiques de l’executiu i tingui capacitat d’incidència sobre totes les conselleries. També exigeix que tots els càrrecs de les administracions catalanes s’expressin en català en els actes públics, que es garanteixi la capacitació lingüística de tots els treballadors de l’administració amb un requisit d’accés i cursos de formació, que es desplegui la regulació sobre discriminacions per raó de llengua de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació, i que les subvencions públiques forcin les empreses beneficiàries a tenir el web i les xarxes socials en català.
A més, l’entitat també reclama que es faci complir el Codi de Consum de Catalunya en matèria lingüística, que es regulin els drets digitals, que es formin els futurs juristes en drets lingüístics i que es garanteixi el dret d’opció lingüística en seu judicial. A més, Plataforma per la Llengua també demana assegurar l’educació immersiva en català a tots els centres educatius, que es garanteixi l’ensenyament del català i en català als estudis de formació professional (FP) i que el 80% de la docència de les universitats sigui en català.
En matèria de cultura, l’entitat defensa fomentar un espai audiovisual compartit entre tots els territoris del domini lingüístic garantint la reciprocitat dels mitjans de comunicació, que es promoguin referents audiovisuals i culturals adreçats al públic infantil i juvenil, o que es fomenti la indústria del videojoc en català. A l’últim, Plataforma per la Llengua reclama que els partits es comprometin a pressionar l’Estat espanyol per avançar cap a la igualtat de reconeixement dels seus grups lingüístics i s’equipari a democràcies lingüístiques plenes com ara Suïssa, Bèlgica o el Canadà.
Pel que fa a les eleccions al Parlament Europeu, l’organització demana a les candidatures que treballin per aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, perquè es garanteixi el dret de comunicar-se en català amb les institucions europees i perquè s’incorpori plenament el català a les noves tecnologies i al curriculum vitae normalitzat europeu, l’Europass. Per a l’entitat, també caldria modificar les normatives que arraconen el català (el 2022, per exemple, es van aprovar quaranta-set disposicions amb requisits lingüístics que excloïen la nostra llengua), i donar suport al Minority Safepack Initiative (MSI) o a l’Initiative for National Regions (INR).
