El Conseller Josep Rull defensa una economia ecològica per l’estat català

Conferència-debat a l´Ateneu Barcelonès

“Dins l´Estat espanyol no aconseguirem mai ser un país líder de l´economia circular i de les energies renovables”.

El tancament de les nuclears, la contaminació dels aqüífers pels nitrats i els passius ambientals de les mines de potassa del Bages, entre els problemes més urgents per
resoldre quan siguem Estat.

19 de juny. 19h. Ateneu Barcelonès. La secció Ecologia i Recursos naturals vam convidar al conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull i Andreu, a parlar sobre la governança ambiental i energètica del futur Estat català. Ell va triar el suggerent títol “Independent i sostenible” per la seva exposició. Hi havia expectació a la Sala Bohigas de l´entitat i el polític sobiranista no va decebre.

Com a ponent de la secció vaig introduir l´acte explicant les preocupacions dels ateneistes sobre els principals problemes ambientals exposats pels científics convidats a partir del 4 de març del 2015 quan vam inaugurar la secció amb un debat sobre “L´aportació del pensament ecologista a l´Estat propi”. En aquella ocasió els experts van ser l’ecòleg Joandomènec Ros, president de l´Institut d´Estudis Catalans, i Josep Puig, president d´Eurosolar (col·laborador de “L´Unilateral”). Entre aquests convidats destaquen els economistes Joan Martínez Alier i Ramón Tamames; el climatòleg Javier Martín-Vide; el cap de l´Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier; el catedràtic d´Enginyeria Ambiental José Maria Baldasano; el geòleg i consultor ambiental Josep Maria Mallarach; el catedràtic de Dret Internacional i expert amb Dret Ambiental, Antoni Pigrau i Natàlia Caldés, investigadora del CIEMAT.

Dels problemes analitzats per la secció vaig esmentar la contaminació dels aqüífers, l’empobriment de la biodiversitat, l´erosió de les platges, la contaminació atmosfèrica de Barcelona, la greu dependència dels recursos fòssils, els efectes del canvi climàtic sobre els deltes, el Pirineu i els cultius tradicionals… ”Els experts, conseller, ens han explicat que Catalunya té una pressió sobre el territori equivalent a 20 milions d´habitants”. I que la “petjada ecològica” és de 5 a 6 vegades la nostra superfície! “Ens inquieten, però, els missatges de les entitats econòmiques, com Foment, el Cercle d´Economia i el Port de Barcelona, que reclamen més creixement sense valorar els seus impactes sobre el territori”. Som a temps de regenerar el model econòmic i productiu per mitigar el canvi climàtic? Creix un moviment anomenat TL-2 (“too little, too late”), que considera que s´ha fet massa poc i massa tard per aturar la crisi ecològica. I precisament per frenar aquesta tendència pessimista de la societat civil requerim totes les eines que ens donarà un Estat propi per redreçar ecològicament el país.

-ECONOMIA CIRCULAR O REGRESSIÓ-

La intervenció del conseller Rull va ser molt estratègica en els plantejaments previstos per un futur Estat català. Va definir les característiques d´una economia circular (basada en un sistema d´aprofitament dels recursos que es fonamenta en la reducció, reutilització i reciclatge dels elements i en el mínim consum en el cicles de vida) com a solució per resoldre els greus dèficits ambientals i aconseguir l´autosuficiència energètica mitjançant les energies renovables (penalitzades pel Govern Rajoy).

L´economia productiva actual, basada en no internalitzar els costos ambientals en el PIB, no té futur, va dir el conseller. Ara cal optar per la sostenibilitat i la innovació tecnològica. “Ho hem de fer per ètica i responsabilitat amb les futures generacions. I també per pragmatisme”. La Catalunya Estat crearà milers de nous llocs de treball gràcies a l´economia verda, com ja ho estan fent països com Dinamarca, Àustria i estats com Califòrnia (el conseller va fer moltes referències al model energètic i tecnològic californià liderat avui pel històric governador ambientalista Jerry Brown).

“Mentre Espanya té nivells d´atur del 8% en èpoques de gran creixement i del 25% en períodes de crisis, Àustria i Dinamarca tenen nivells del 2% al 3% en períodes de creixement i del 7 % al 8% en èpoques de crisis. Catalunya ha de crear una economia amb percentatges d´atur com els d’Àustria i Dinamarca”.

“L´Estat espanyol i el Govern del Partit Popular no és un interlocutor vàlid per impulsar l´economia circular”, va insistir el conseller. “Dins l´Estat espanyol no aconseguirem ser mai un país líder de l´economia circular i de les energies renovables”. Referint-se a la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, que ara també proposa l’economia verda i la transició cap a les energies del sol, el conseller Rull va manifestar: ”Narbona va ser una bona ministra de Medi Ambient. Ara l´ecologisme del PSOE arriba tard. No podem esperar més”.

En referir-se a la situació de la contaminació dels aqüífers (47% estan contaminats pels nitrats i les dejeccions dels 52,5 milions d’animals que hi ha tancats a les granges ha provocat una catàstrofe ambiental, segons els experts) va informar que el Govern prepara un Pla Director de les Granges i un decret de les gestions ramaderes per aturar aquest problema, que junt amb els passius de les mines de potassa del Bages, és un dels més greus que pateix Catalunya (podríem afegir-hi també la situació dels passius de l´empresa Ercros a Flix, tractats en un debat a la nostra secció el 8 de juny de 2016).

El conseller Rull va parlar de les grans infraestructures com el corredor Mediterrani en el marc estratègic d´una economia circular on els criteris ambientals i de sostenibilitat han de ser preferents. Hem de conèixer quins productes circularan per corredor abans de dissenyar l´obra amb criteris desenvolupistes. Va informar que el govern prepara una Llei del Territori, una estratègia per protegir la biodiversitat i la creació de l´Agència del Patrimoni Natural amb criteris radicalment diferents a la concepció heretada del passat. Va defensar també la política del primer conseller de Medi Ambient, l´enginyer Albert Vilalta, gràcies a la qual avui “el 97,1% de la població de Catalunya té les aigües residuals sanejades per 510 depuradores”.

Interpel·lat durant el col·loqui per un representant de la Unió de Pagesos sobre el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya el conseller va respondre:” Sense la pagesia, no es podran fer polítiques d’adaptació del canvi climàtic” (actualment més de 170000 hectàrees del camp català estan dedicades a l´agricultura ecològica).

Respecte a si aquesta economia circular dinamitzarà alhora una democràcia participativa el conseller va obrir-se a facilitar l´autoconsum energètic, a les possibilitats de consultes i referèndums com s´organitzen a Suïssa i a debats parlamentaris específics. ”Tot dependrà del model de Constitució que ens dotem i del tipus de govern que tinguem quan aconseguim l´Estat propi”. També es va referir a que caldrà obrir un gran debat sobre el tancament de les centrals nuclears d´Ascó i Vandellòs, considerat com un dels greus problemes que s´haurà de resoldre abans que la patronal elèctrica i el Govern Rajoy autoritzin allargar la vida dels reactors fins a 60 anys.

L´acte i el col·loqui va acabar amb una conclusió: O tenim un Estat propi o Catalunya no podrà liderar l´economia ecològica del Mediterrani i regenerar el territori per fer front al gran repte del canvi climàtic. I jo em pregunto: Com és que aquest missatge no és assumit per les entitats sobiranistes, AMI, ANC i Òmnium, durant els seus actes, convocatòries i debats? No seria una manera de motivar a favor del “sí “ a una part de l´electorat que encara no veu clara l´opció independentista? Qui no voldrà viure en un país que promet més qualitat de vida i una economia no corrupta?