Respecte, dignitat i seguretat per a la policia de Catalunya

El proppassat 17 de gener s’hi va convocar una manifestació a Barcelona per part d’una plataforma professional de forces, cossos de seguretat i vigilància duanera per tal de reclamar respecte, dignitat i seguretat pels agents que exerceixen la funció policial a Catalunya responent a la campanya mediàtica i política de deslegitimació de que són objecte.

La CUP s’ha sentit al·ludida per la manifestació d’avui i ha reaccionat demanant una empara institucional que ells mateixos reiteradament neguen a la policia catalana quan hi entren en conflicte (Can Vies, banc expropiat, per exemple) o directament provoquen (Cas Garaganté, entre d’altres). Ada Colau i els Comuns afins, també participen d’aqueixa animadversió preventiva envers la funció policial considerant-la exclusivament repressiva i proposen mesures (dissolució BRIMO, i unitat anti-avalots de la Guàrdia Urbana) alhora que sistemàticament sostenen els okupes i els esvalotadors que són detinguts per les seves accions vandàliques políticament correctes.

Aqueixa sistemàtica refractària del progressisme abstracte i banal envers la funció policial ha acabat generant un malestar evident entre els agents dels diferents cossos policials que reaccionen legitimament demanant a les autoritats que en tenen el comandament una actitud positiva enlloc de la persistent inhibició davant les agressions de que són objecte. Significativament, les enquestes d’opinió demostren una valoració majoritàriament positiva de la ciutadania envers les policies de Catalunya que no es veu reflectida en el tractament mediàtic que reben. Certament, les pancartes eren en castellà i la convocatòria tenia el suport de l’espanyolisme, però això no invalida les causes que originen la protesta.

Una societat democràtica com és la catalana ha d’exigir a les autoritats que vetllin per la seguretat i les llibertats i també per la professionalitat dels funcionaris que la tenen encomanada, començant per preservar la legitimitat d’aqueixa funció i el respecte dels qui l’exerceixen front a les actituds que malden per sobredimensionar els casos excepcionals d’excesos en l’ús de la violència. Comparteixo totalment l’article publicat [el 17 de gener] per Marc Costa a Tribuna Catalana titulat Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia.

Finalment, cal una reflexió més enllà de les conjunturals circumstàncies que han motivat la manifestació del dia 17 i cal estar amatents a la situació que es viu a França: laxisme governamental (a dreta i esquerra) davant l’aparició de “territoris perduts” de la République, on regna un islamisme aliè als valors socials majoritaris i on s’empara un vandalisme anti-social que s’expressa cada cop més en episodis de violència antipolicial que han dut a la fallida del model de seguretat i a la protesta massiva dels agents en plena ofensiva gihadista. França i aviat Catalunya si no canvia l’actitud dels governants, han de fer front a conflictes interns multidimensionals que precisen d’una policia respectada com a garant d’un model social obert i democràtic que cal defensar legitimament davant els diversos totalitarismes que malden per destruir-lo.

3 COMENTARIS

  1. No ens enganyem Sr Renyer. Si be pot haver-hi alguns polítics electes de partits que porten a l’ADN allo de “de azul, verde o marron, un cabron es un cabron”, el cert es que la majoria de l’administració no posa en causa la tasca policial, sigui la força que sigui. Potser hi podríem fer una esmena si parlem dels nostres amics de la policia nacional- CNI, que s’ha demostrat que no actuen en defensa de la població si no dels interessos de l’estat espanyol. I aquí es on volia anar a parar: no siguem il·lusos per pensar que la manifestació no formava part de l’estratègia del para-unionisme. Tots els que tenim dos ulls a la cara ho varem veure, però també sentir!

  2. Totalment d’acord Sr.Renyer. estem tips del bonisme troonat de certs polítics (especialment dins de formacions com ICV, CUP, Comuns, etc) que miren a un altre costat quan uns energúmens actuen amb tota la impunitat (Can Vies, Banc expropiat, etc) uns valents però que demanaran auxili a la policia que tant infamen i escarneixen quan algú els vulgui fer mal. L’exemple de la regidora de la CUP de Barcelona queixant-se perquè en cridar els Mossos (un home i una dona) va entrar primer l’home és el paroxisme del nivell de ridícul a que alguns han arribat. Amb l’agreujant que són representants electes (el cas del Sr. Garganté ja és de jutjat de guàrdia) avergonyint als qui, innocents de nosaltres, els vam votar. No em valen excuses sobre l’aprofitament de l’unionisme d’aquesta “mani” com diu algú; els unionistes ho aprofitaran tot per assolir els seus objectius però això no té res a veure amb el desemparament a que alguns irresponsables volen deixar als agents que es juguen la pell dia sí dia també (tinc un amic guardia urbà que d’una ganivetada li va anar d’un centímetre d’anar a l’altre barri) cosa que no obsta que si hi ha alguna mala praxi s’actuï per eliminar-la. Si no fem costat a la nostra policia anem dats. El bonisme que se’l fotin al c…els Saures i companyia.

    • Benvolgut Feliu, No es tracte que l’unionisme s’aprofités de la “mani”, mes aviat son els qui la van organitzar. A mi tampoc no m’agrada el Garganté però no trobo que la feina de la policia estigui essent menystinguda pel govern. La majoria de policies que conec han viscut situacions de perill personal per causa de delinqüents comuns (que no vol dir hereus de ICV, Saurites, etc…)

Comments are closed.