Ferran Planell
Barcelona, 1959. Assessor d’empreses. Soci fundador de l'Associació Art Primilia. President de l’Associació de Relataries en Català. Col·laborador de TRIBUNA Maresme.
Després de Reis
La república. És el primer que m’ha sortit tot seguit d’escriure el títol de l’article. Ho considero una resposta natural si es llegeix en forma de pregunta. De fet, posats a preguntar, la que...
Vida eterna
Ho tinc decidit, quan em mori, vull que m’incinerin. Em fa basarda veure’m entrant dins d’un forn, però encara me’n fa més saber-me tancat dins d’un taüt mentre em roseguen els cucs. A banda...
Cap a la independència? (II)
Hem tornat tan enrere que us proposo rellegir el meu primer article a Tribuna Maresme. Era el setembre de 2010. Dos mesos després, el 28 de novembre, l’independentisme entrava al Parlament de Catalunya, de...
I Cristòfor Colom va descobrir Amèrica…
Avui estic emprenyat (molt), decebut (encara més) i content (alhora). Emprenyat, perquè amb el meu vot als qui em van prometre que no anaven a Madrid per investir cap president espanyol, he acabat investint...
El telèfon em maltracta
Des que tinc ús de raó, sempre, que ho recordi, m’ha acompanyat el telèfon. De petit, al passadís, penjat a la paret, hi sobresortia un aparell d’aquells verticals de baquelita negra, on a la...
Farem bondat?
En acomiadar-me d’alguna criatura i sobretot si estan en grup, tinc per costum dir-los “Feu bondat”. Quan ja em coneixen, fins i tot ja s’ho esperen i llavors els dic “Què heu de fer?”....
Via fora!
Qui dia passa any empeny, diu el savi refranyer popular. I empenyent, empenyent, giravolten els fulls del calendari, per acabar trobant-nos cada dotze mesos en el mateix lloc —estacionalment parlant. De les quatre estacions...
Quina convivència?
M’aixeco d’hora i acostumo a fer una repassada a les notícies. Res d’especial, a la fi, és un hàbit força generalitzat i compartit. Però en fer-ho, d’ençà del 24 de juliol —l'endemà de les...
Reflexió
Pujo a l’ascensor amb la veïna del cinquè. Fa anys que compartim edifici i no en sé ni el nom. Això sí, sé que és del cinquè perquè sempre baixa un pis per sota...
“Que us bombin”
No sabrem mai què hagués estat capaç de fer, aquest cop, el Sr. Trias per Barcelona, però sí que ens ha quedat clar que als seus setanta-sis anys té molt recorregut com a creatiu...
