“Ara ve Nadal, matarem al gall i a la tia Pepa li’n darem un tall”, aquesta cançó popular em serveix per recordar les nostres tradicions ancestrals, el pessebre, el tió, la cantarella de la quitxalla, la missa del gall, el dinar de Nadal, els canalons per sant Esteve, el dia dels innocents, l’home dels nassos, els pastorets, el cap d’any i la festa dels tres mags d’Orient.
Les nostres tradicions culturals ancestrals on mesclem la cultura cristiana amb la pagana és el que ens ha format com a poble des de fa mil anys, afegint-hi totes les altres festivitats nostrades com el Sant Jordi, les dues Pasqües, Sant Joan i altres.
Enguany i de nou, ens tornem a trobar amb aquesta esquerra de postal que pretén imposar una pseudomulticulturalitat absurda que no significa res per a ningú a excepció d’amagar les nostres tradicions per suposadament no ofendre a no sé qui.
Defensar les nostres tradicions és la forma de defensar la nostra pàtria, la nació catalana parla català i una part de l’Aran, l’aranès, mai el castellà ha format part de la nostra cultura i menys l’àrab. En el fons, aquesta substitució sibil·lina i constant pretén dissoldre’ns com a poble, i per tant fer-nos desaparèixer com nació, un genocidi cultural encobert molt ben tramat per Castella, des de 1715 pel decret de nova planta. L’obsessió espanyola per destruir tot el que sigui nacionalisme català és una constant, des de desnacionalitzar descobridors catalans com Cristòfol Colom, amagar i desprestigiar la cultura catalana com Tirant lo Blanch, obra mestra de l’edat mitjana escrita en català, amagar que un dels primers idiomes en què es va editar la Bíblia fou el català, o que l’idioma català és 200 anys més antic que el castellà, etc. Tenim un munt d’exemples àdhuc la pròpia bandera d’Espanya, extreta de les banderoles dels vaixells catalans, i que l’armada dels regnes d’Espanya usava només la mitat de les quatre barres.
La història està plena d’ignomínies que els castellans i espanyols han infringit a la nació catalana per fer-nos desaparèixer. Després de la guerra civil i durant els anys de la dictadura, les tradicions catalanes tot i que controlades esdevenien folklòriques de las distintas regiones, però en arribar la “democràcia” que diuen a Espanya, cada cop s’han anat ridiculitzant més les nostres costums i tradicions. I un poble sense tradició és un poble sense història i per tant, els colonitzadors espanyols van imposant la substitució ètnica de manual (hagase el cumplido, sin que se note el mandado).
Espanya té molt clar quin idioma parla i quin són els seus costums i tradicions tan les dretes com les esquerres, tots són abans que res espanyols, toros, futbol i vi, ho vàrem comprovar amb el vergonyant comiat que el poble espanyol de totes les ideologies, varen fer als guàrdies civils que varen enviar a atonyinar i àdhuc matar si fos menester als catalans, el famós a por ellos que mai oblidarem.
Ara un cop rendit i esclavitzat el poder polític català, és qüestió de destruir al poble català, i vaja si ho fan i amb l’ajut d’aquesta colla de multicultis incults. Saturen els Països Catalans amb l’arribada de més gent de la que es pot acollir. La llengua catalana perseguida per la justícia en l’àmbit escolar i cultural, els patis de les escoles ja parlen castellà, la música més sentida és castellà, el cinema, etc. El fals esquerranisme solidari va amb un atac d’autoodi mai vist, està fent destruir tot allò català i pretén esborrar els referents culturals nostres, que són de cultura cristiana àdhuc judeocristiana, som el que som. Però això ens fa diferents i per tant cal eliminar els trets culturals propis, així que creen un ambient hostil i ridiculitzen el Nadal, el pessebre, els reis mags, els pastorets. Ep, i siguem educats i parlem en castellà i al damunt amb els diners de les monarquies feixistes islàmiques com el Marroc o els saudites mostrem odi contra les nostres cultures religioses per ser perversament de dretes, etc., i abracem els mocadors que han de portar les dones precisament per ser dones, pobretes són els seus costums. Ara bé, el Nadal no, per no ofendre, no sé pas a qui.
Si acatem aquesta desnaturalització de les nostres festes i costums estarem desnaturalitzant la pàtria i a poc a poc desapareixerem com a poble, el gran somni humit dels espanyols. Si volem ser poble, si volem llibertat comencem per defensar la nostra identitat nacional i les nostres costums ancestrals. No permetrem ser diluïts som catalans som poble. Independència!!
