Tot i que ja des de la segona meitat del segle XX, hi ha hagut qui maldava per posar en pràctica la visió del món que el més clarivident ecologisme anava pregonant, encara avui hi ha qui, en ple segle XXI, es considera, o és qualificat d’ ‘ecologista’ i només actua com ho fan els convencionals i tradicionals defensors de l’entorn, siguin procedents dels camps de l’ambientalisme, el conservacionisme, el naturalisme o el proteccionisme.
Ja el segle passat, el precursor de l’ecologia social (social ecology en anglès), Murray Bookchin, ens va ensenyar que: L’ecologisme és una nova forma de veure i d’entendre el món. I no solament això, sinó que és també una nova forma de viure dins d’aquest món. O sigui, ecologisme és practicar, no solament la resistència, fent tota mena d’actes de defensa de l’entorn, sinó que és també dur a terme accions d’innovació. Una cosa i l’altra van estretament vinculades en l’ecologisme. Resistència davant les agressions que el productivisme-consumista fa a la trama natural de la Terra. Innovació per crear una societat que faci una vida d’acord amb els sistemes naturals, organitzant les seves estructures d’intercanvi, les seves necessitats com a comunitat i els seus propis sistemes de sosteniment biològic a llarg termini.
Molts col·lectius que avui els mitjans de comunicació, tot desinformant, qualifiquen d’ecologistes, només solen practicar certes formes de resistència, però mai no duen a terme cap mena d’innovació per refer la situació a la qual ens han menat els desastres que ha materialitzat la visió del món productivista-consumista, que es basa en el fet de disposar d’energia tot cremant materials fòssils i fissionant materials nuclears, i fer-ho en uns artefactes que tenen una molt minsa eficiència energètica, amb la qual cosa es malbaraten ingents quantitats d’energia tèrmica.
Això fa que sigui necessari repensar, en profunditat, l’ecologisme en ple segle XXI, ara que la humanitat ha estat capaç de desenvolupar i posar en pràctica unes tecnologies que van mostrant, dia rere dia, la seva capacitat d’ocasionar una completa disrupció no solament del sistema energètic, sinó també de tot el sistema de producció heretat del segle XX.
Els convencionals defensors de l’entorn es basen en tres suposicions: l’escassetat, la degradació i la dependència. I no s’adonen que el progrés tecnològic ha fet obsoletes aquestes tres suposicions. El repte no és fer menys coses, sinó fer molt millor les coses que hàgim de fer per dur una vida digna, en el planeta on vivim.
La tecnologia no és res més que el coneixement pràctic, el coneixement (enginy) que fem servir per transformar la matèria, l’energia i la informació des d’estats menys útils fins a estats més útils. I aquesta transformació no solament necessita innovació en enginys tecnològics sinó que necessita també innovació social en les formes com les persones, les comunitats i tota la societat fan servir els estris que resulten d’exercir l’enginy.
Avui, a Catalunya, tenim grups que, fent-se passar (o fent-los passar) per ecologistes, critiquen les tecnologies per captar, transformar i usar la radiació del Sol i la força del vent, sense adonar-se que són les tecnologies que la societat necessita, amb urgència, per fer front a les conseqüències que han ocasionat, i continuen ocasionant, les tecnologies per disposar d’energia a partir de cremar materials fòssils i de fissionar-ne de nuclears.
I, en comptes de treballar perquè la societat faci una apropiació social d’aquestes tecnologies, malbaraten la seva empenta en escampar coses falses entorn de qualsevol projecte d’aprofitament del Sol i del vent: que si fa lleig, que si fa malbé l’entorn on se situa, que si posa en perill les activitats agràries, etc. Quan la realitat ens mostra que cap d’aquestes afirmacions és certa. N’hi ha que, fins i tot, amagant-se sota el mantra de “renovables si, però no així” practiquen sistemàticament el bloqueig dels projectes, sense fer mai cap mena de proposta concreta i ni, molt menys, ser capaços de materialitzar ni un de sol projecte.
Avui, amb el desenvolupament de les tecnologies eòlica i solar fotovoltaica, que són les que generen electricitat a un cost més baix que qualsevol altra tecnologia de generació, es pot disposar d’electricitat in situ, a qualsevol indret amb el Sol i als indrets prou ventosos, amb el vent. I això es pot fer a petita escala (en l’àmbit domèstic) i a gran escala (en l’àmbit comunitari, comarcal i nacional). Per tant, la qüestió de la grandària dependrà de quanta energia es vol disposar a l’indret concret on es vol situar la generació o quanta energia es vol disposar per alimentar un indret, més o menys allunyat del lloc on es fa la generació.
Avui, es pot afirmar amb tota rotunditat que la humanitat té a l’abast les tecnologies per disposar d’energia sense haver de recórrer a l’ancestral foc (sigui combustió de materials fòssils, sigui la fissió de materials nuclears) i això són importants progressos donada la situació d’increments de la temperatura ocasionats per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, producte de la combustió de materials fòssils, i els ingents abocaments de calor residual que les grans centrals tèrmiques (fòssils i nuclears) en funcionament llencen a la biosfera.
Si avui ja disposem de les tecnologies per combatre els augments de la temperatura, no té cap mena de sentit fer-hi oposició o entorpir-ne el desplegament. Ans al contrari, el que cal és donar suport a tots els projectes de generació d’energia amb fonts renovables i, a la vegada, fer el que s’anomena apropiació social d’aquestes tecnologies, de la mateixa manera que la humanitat s’ha apropiat socialment de molts artefactes tecnològics d’ús quotidià.
És evident, que la tecnologia per si sola no és suficient. La tecnologia simplement obre la porta a noves possibilitats. Continua essent responsabilitat nostra, com a individus, comunitats i societats senceres, triar amb prudència i actuar amb responsabilitat.
I és en aquest camp on l’ecologisme s’ha de reinventar, innovant en les formes com la societat fa servir els ginys tecnològics que ens permeten aprofitar el Sol i el vent, per alliberar-nos de la dictadura fòssil-nuclear que al llarg del segle XX va ser imposada a la societat.
