L’inspirador de la celebració del Dia del Llibre va ser l’editor valencià Vicent Clavel, resident a Barcelona on dirigia l’Editorial Cervantes. Era vocal de la Cámara Oficial del Libro de Barcelona, fundada per l’editor Gustau Gili, i com a tal va proposar a l’entitat que es designés una data de l’any al llibre i a la difusió de la lectura. Aquesta entitat va elevar la proposta al govern de Madrid. Per Reial Decret d’Alfons XII de 6 de febrer de 1926 es va instituir el Dia del Libro a celebrar el 7 de febrer, data en que va néixer Miguel de Cervantes. Aquesta diada només va arrelar definitivament a Catalunya, ara fa cent anys.
L’any 1929, en considerar que el 7 d’octubre coincidia amb l’inici del curs escolar i dies de molta feina per als llibreters, a més de ser època plujosa, es va decidir traslladar el Dia del Llibre al 23 d’abril, data comprovada de la mort de Cervantes i festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya. A partir de l’any 1930 el Dia del Llibre s’ha celebrat ininterrompudament el 23 d’abril fins enguany (inclosos els anys de la Guerra Civil i el franquisme) en que commemorem el seu Centenari. No sé si aquesta història es prou coneguda per gent que pensa com l’errat escriptor Eduardo Mendoza. El 15 de novembre de 1995, a iniciativa dels editors catalans, l’Assemblea General de la UNESCO va decidir per unanimitat declarar el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre, coincidint aquesta data també amb la mort de William Shakespeare, de l’Inca Garcilaso de la Vega o del tan nostrat Josep Pla. Aquesta és una aportació al món de la cultura catalana.