Em plau compartir el missatge d’any nou rebut del savi mestre i vell amic, Walt Patterson, un pioner a repensar l’energia, que porta publicats nombrosos articles i un bon grapat de llibres. En Walt Patterson va ser a Barcelona per participar a la XXV CCFSNiES (abril 2011), que amb el títol Mudant l’energia: Què s’ha fet malament i què s’hauria de fer?, on la seva aportació va ser Changing the way the world Works (Canviant la manera com funciona el món).
Així comença el missatge rebut, que he traduït al català:
“Acabo de rellegir el meu últim llibre, Electricity vs Fire, per primera vegada des que el vaig escriure, i em plau descobrir que en realitat és força bo. Fa temps que m’he adonat que acaba massa aviat, abans d’arribar a la conclusió que hi hauria d’haver inclòs. El punt clau és que l’electricitat lliure de foc es produeix mitjançant tecnologia física, principalment infraestructura, i també són infraestructura els serveis que desitgem de l’electricitat, com ara el confort, els aliments cuinats, la il·luminació, la força motriu i la gestió de la informació.
A l’Electricitat d’Infraestructura no es consumiria res. En el que hem estat anomenant Societat de Consum, només es consumirien aliments i begudes. Les activitats humanes implicades serien fabricar i mantenir la infraestructura, i extreure i processar els materials usats. Aleshores, la Societat de Consum esdevindria una Societat Fabricant, fent coses que voldrem que durin. Com decidiríem, gestionaríem i finançaríem aquestes activitats? No hi hauria mercat de productes bàsics en unitats d’electricitat, no seria pas necessari.
Imagineu-vos un sistema elèctric local bastant petit, potser una universitat, un aeroport, un hospital, un centre comercial, una urbanització o un barri residencial. Tota la superfície disponible estaria coberta de fotovoltaica. Cada casa tindria un cotxe elèctric, equipat amb un programari que permetria que la seva bateria formés part del sistema elèctric sempre que estigués connectada, carregant-se i descarregant-se segons ho requeriria la resta del sistema, controlat pel programari del sistema. Si aquestes bateries no fossin suficients per fer funcionar totes les càrregues del sistema, el sistema tindria altres bateries separades, potser a les cases, per compensar el dèficit. Possiblement, també aerogeneradors per contribuir, alimentant el sistema potser a través de línies d’alta tensió en corrent continu.
Tots els edificis del sistema serien tèrmicament passius, mantenint els seus habitants protegits i còmodes com a infraestructura, sense calefacció ni refrigeració addicionals. Tota la il·luminació seria LED, que s’encendria o apagaria mitjançant sensors segons correspongués. Totes les altres càrregues del sistema serien motors elèctrics d’eficiència òptima en aparells amb controladors de programari. Els components electrònics que requerissin corrent continu serien accionats per un cablejat de corrent continu separat, alimentat per generació en corrent continu. Cap inclouria les habituals fonts d’alimentació ineficients de corrent altern a corrent continu.
La generació total del sistema seria suficient per fer funcionar totes les càrregues sempre que fossin necessàries. Tota la infraestructura funcionaria amb Electricitat d’Infraestructura que operaria constantment. Tot, simplement, funcionaria. Res de l’electricitat que flueix pel sistema es comptaria ni es mesuraria. No caldria. Els que viuen i utilitzen el sistema pagarien un preu fix mensual o altrament, un preu, com un impost local pels serveis per amortitzar el cost d’inversió de la configuració del sistema. A més d’un petit càrrec addicional per pagar als que mantindrien tot el sistema en funcionament.”
Si aquesta imatge sembla atractiva, és plausible? Podria ser un model per al que necessitem, eliminant el foc de la societat humana. Com ho hem de fer? L’Electricitat d’Infraestructura ens ofereix una gran varietat de possibilitats amb les quals treballar. Si aquest model és una pista, hem d’esbrinar com arribar-hi des d’aquí. On som ara està molt lluny del model d’Electricitat d’Infraestructura, institucionalment, tècnica i financera. Sobretot, hem de canviar la mentalitat, com pensem sobre l’electricitat en la societat.
A la dècada de 1880, Thomas Edison cobrava als seus nous clients una tarifa fixa segons quantes làmpades volien utilitzar. Venia il·luminació, el que volien els seus clients, no pas electricitat. I ell proporcionava tot el sistema, tota la infraestructura d’il·luminació, incloses les làmpades, de manera que havia de fer que tot el sistema fos el més eficient possible, per mantenir el cost per als clients tolerable.
L’electricitat no era, aleshores, una mercaderia separada sinó que formava part del sistema que proporcionava il·luminació, el servei que la gent desitjava i pagava. No pas l’estrany acord que tenim ara per ara, perquè la ineficiència és el que els venedors d’electricitat desitgen, que és vendre més electricitat.
La manera com pensem ara sobre l’electricitat no aborda la necessitat d’eliminar el foc. Aquesta nova manera sí que ho fa. Per tant, hauríem d’esbrinar com fer-ho succeir.”
Fins ací, l’inspirador missatge de Nadal i d’any nou de Walt Patterson. Qui tingui interès a llegir la rupturista obra Electricity vs Fire de Walt Patterson sobre energia, on gairebé no hi apareix escrita la paraula “energia”, però que tota l’obra parla només d’energia, avui disposem de la versió catalana, que va ser possible gràcies a l’associació Eurosolar Catalunya.
