Arran d’unes enquestes recents ha saltat la notícia: el percentatge dels joves de la generació actual que no creu en la democràcia és alarmantment alt, amb unes xifres que superen en escreix les que s’obtenien els darrers anys. Això sembla que ha encès moltes alarmes i molts són els que s’han preguntat com pot ser això.
I dir que com que aquests joves això de la dictadura ja els queda molt lluny, la banalitzen i no li donen la importància que escauria, crec que és una anàlisi massa superficial.
La pregunta que cal fer i aclarir és si aquestes xifres indiquen que els joves no creuen en la democràcia o bé que els joves no creuen en els sistemes que avui en dia en diem que són una democràcia. Perquè sistemes que es defineixen a sí mateixos com una democràcia n’hi ha de molts i variats tipus i accents. Quan hom observa les democràcies dels països nòrdics o la democràcia consolidada que ens cau a sobre als catalans (tremola quan comencem a posar adjectius a les coses!), o també la democràcia turca, malgrat tots s’auto-defineixen com democràcies, la realitat és ben diferent d’uns llocs als altres i es percep clarament que ens trobem en front de realitats ben diferents i distingibles.
El que és clar és que el que avui en dia els presentem a aquests joves com democràcia és ja un sistema completament degradat on el nom ha perdut tota correspondència amb la realitat (democràcia és el poder del poble (govern del poble) compost de δῆμος (dêmos, «poble») i κράτος (krátos, «poder»)). Ni els estats que en podríem dir més democràtics són ni de bon tros, en essència, una democràcia. Per tant, quan preguntes als joves sobre la democràcia a qui sorprèn que diguin que no hi creuen? El que veuen com a democràcia (i per ser més exactes, el que els diem que és la democràcia), et diuen que ja t’ho pots ficar per on et càpiga. Normal. Si els més grans ja diem que això no va bé, un jove, molt més visceral, ho envia directament a pastar.
Però pensem-ho, què és el que els venem per democràcia? La democràcia ha esdevingut un sistema on es vota periòdicament i es trien uns polítics (generalment, però, es trien partits) que després fan el que volen i que només es mouen pels interessos de grans companyies o grans capitals a canvi d’uns sucosos sous i un estatus de vida privilegiat per a ells. I això també ho veuen (són joves però no estúpids), i la manera que troben de rebel·lar-s’hi és cremar-ho tot i els únics llumins que els ofereixen venen de la dreta més extrema de les que podem trobar en aquest petit planeta blau. Si l’única alternativa -potser millor, via d’escapament- que se’ls presenta ve de l’extrema dreta, no és difícil d’entendre que alguns d’ells ho comprin.
Però, per què no els oferim un altre concepte de la democràcia?
Posem sobre la taula un sistema radicalment diferent de l’actual, una democràcia directa basada en els següents punts:
1.- Elecció directa dels representants periòdicament (cada 4 o 5 anys, posem pel cas).
2.- Els representants es presenten amb el seu programa i només estan habilitats per dur a terme el que han portat escrit en el seu programa electoral.
3.- Qualsevol tema no inclòs en el programa electoral cal que sigui referendat, consultat directament al poble.
4.- Qualsevol iniciativa que afecti les constitucions només pot ser aprovada via referèndum, és a dir, consultant directament al poble.
5.- Capacitat de fiscalització dels polítics electes, sigui amb algun sistema de revocació o la possibilitat de retirar el vot.
Si posem sobre la taula un sistema democràtic real (possible i viable amb la tecnologia actual), m’agradaria veure llavors la posició d’aquests joves davant una proposta tant trencadora i innovadora. Fins i tot m’atreviria a dir que el principal rebuig vindria d’aquell sector de la societat que avui dia viu molt bé amb aquest «xiringuito» que s’han muntat.
Per a revertir aquestes dades estadístiques negatives cal presentar propostes engrescadores i que els mostrin una via esperançadora.
Mentre només hagin de triar entre seguir igual o cremar-ho tot, deixant venir el llop, ningú es pot sorprendre que un percentatge significatiu triï la segona opció.
No hi tenen res a perdre i prou negre ja ho veuen tot plegat.
P.D.: Bon Nadal i Bon Any 2026 !!*!!
