En un meu anterior article parlava de la DISTORSIÓ entre la capacitat econòmica i d’estalvi de molts països de la UE, vers els d’Espanya i Catalunya. És cert que existeix “La Espanya vaciada” i aquí els micropobles cada vegada amb menys gent, més cases buides, mancats de serveis. Tant a Espanya com a Catalunya, els ajuntaments promocionen o faciliten a tercers, solters, casats, amb fills, no tan sols habitatge de franc o a baix cost, sinó també explotacions hoteleres (bars, esplais…) per tal de repoblar la vila, mantenir escola, tenir un centre social. Es venen immobles, masies, espais, a preus baixos per als d’aquí, a quatre duros mal pagats per als forans europeus, que sigui per a estalviadors europeus, o a fons voltor, que de vegades, promocionats pels propis Ajuntaments, els venem el territori per quatre euros, no sent conscients que el territori nacional no es pot vendre així com així, menys encara a estrangers que ni tan sols aprendran l’idioma, ni conrearan els camps, ni pasturaran el bestiar. En el millor dels casos, rehabilitaran la masia per a fer-hi una casa rural per a estrangers, que importaran i imposaran llengua i costums. Els camps restaran erms. S’hauria de regular el no vendre el territori a estrangers. La Terra és sagrada i pertany al poble originari. Hi ha altres mesures per a controlar-ho. Una, és vendre l’usdefruit temporal als forans, durant 15-20 anys, una generació que, finida, torna la finca al propietari (sigui el particular, l’Ajuntament, el consell comarcal o la Generalitat) amb la possibilitat de tornar-lo a cedir en ús als mateixos o a tercers, o per a habitatge social. Ara, a les capitals, en aquells habitatges en propietat o llogats amb rendes antigues, se’ls incentiva negativament a deshabitar-los per a llogar-los a turistes, per dies, per llits, per habitacions, o desnonant els nacionals, que no troben ni poden pagar nous habitatges, només a l’abast de pudents. Algú incentiva a altres per deterior els barris, per tal de foragitar la classe mitjana i baixa d’allà on sempre han viscut.
Tot per al turisme, que ve massivament, amb els estalvis d’allà, molt més alts al canvi. Un cafè que a nosaltres ens costa entre 1,50 i 2 o 3 €, a segons quines nacions de la UE, valen 4-5 €. Una cervesa aquí, un parell d’euros, allà, fins a vuit euros. Pel que aquí val una ampolla de vi bo, es compren amb els diners d’allà, una garrafa de cinc litres. Els surt més econòmic enviar al nostre Llevant, una temporada sencera, als avis de les residències de la UE, S.S. inclosa, que no pas mantenir-los en el seu país d’origen un mes. On és la solidaritat inter Unió europea? I el principi de reciprocitat? No ens obliguen els de la UE a pagar a Estocolm, a Milà, a Viena, a París un cafè per 5 €, o una cervesa per 8? En justa reciprocitat no podem menjar amb semblant qualitat i preu, un menú a Baden, a Oslo, a Dresden, per 13-16 € beguda inclosa, que ells paguen aquí, quan allà en paguem 30 o 40 €? On és el principi de reciprocitat? A qui afavoreix la distorsió?
Aquest model de turisme, priva d’habitatges a famílies i estudiants. Els turistes han d’anar tots a hostals i hotels. Els habitatges són per a establir-se les famílies. Els amos estan per rehabilitar llurs propietats mantenint-les en normativa, cobrant un lloguer just a regular, evitant l’especulació. Els locals per a qui tingui esperit emprenedor o artesà.
Tot patrimoni dins la nostra nació, arribat el cas (per abandó, per execució d’hipoteques, Sareb…) ha de pertànyer al país, no al mercat lliure on els fons voltor especulen a guany. El que proposo ben segur que existeix ja en altres estats, en alguna forma. No podem vendre patrimoni immobiliari, ni cultural, a tercers. El patrimoni l’hem de llegar a les nostres futures generacions. Benvinguts els turistes, a l’hotel, pagant el preu dels consums, al mateix preu que estan acostumats en origen. Si els subvencionem el cost, el que succeeix és que ens apugen els preus a nacionals, als que vivim i treballem aquí. Per al turista és barat, per a nosaltres, car, i perjudica els nostres estalvis i qualitat de vida. Com és que les autoritats no ho regulen. És clar, és el Sistema. Doncs canviem de sistema.
Els nostres governants, en lloc de barallar-se per interessos de partit, el que haurien de fer és regular els problemes detectats, i evitar el despoblament constant de pobles abandonats mancats de les millors connexions i serveis. Feu habitables per a famílies i estudiants els barri antic, deteriorat expressament per a oferir-lo al capital especulador que dona beneficis a ves a saber qui, en perjudici dels d’aquí, cada vegada amb menys poder adquisitiu, amb una cistella de la compra més cara, entre altres raons, per ser aquesta compra més econòmica per a forans, que per a nadius i migrants, que han de fer l’esforç voluntari d’aprendre la llengua del país, integrant-se culturalment en el territori concret on resideixen.
Les nostres autoritats locals, en lloc de barallar-se per política, ho han de fer per polítiques, regulant aquestes distorsions, innovant variants per aconseguir-ho. Palès el problema, pensin la solució i legislin. Aquest és el mandat de les urnes, no pas professionalitzar la política.
Vista l’evolució de les tecnologies, que anem ja a la Lluna i a Mart, que estem en el ciberespai, penjants en el núvol; vist l’automatització de molts treballs que deixen a l’atur la gent senzilla, mal pagant a la generació més ben preparada tecnològicament, fent-ho amb sous amb retencions d’IRPF i S.S., sous que no arriben per a pagar gran cosa, menys encara els lloguers; vist on estem, els avenço l’esbós de la meva “Cinquena Via econòmica, social i solidària” un treball que tinc desenvolupat fa anys, en el qual, amb totes les explicacions i variables, concloc que les càrregues fiscals i socials, jubilacions incloses, les PAGUIN LES MÀQUINES i EL CAPITAL (pel potencial fiscal, HP. DC, AC, gigabytes, Motors pas-a-pas, Servomotors…, NO PAS LES PERSONES que ja paguem IVA per a tot, i suprimir l’impost de patrimoni i de successions-donacions, que no és sinó una altra càrrega injusta sobre el nostre estalvi reinvertit, més quan, en altres indrets, no existeix aquesta càrrega, o està altament bonificada. Si a la Generalitat de Catalunya no li arriben els quartos, que declari de veritat l’estat propi —ja ens en sortirem— i tota la recaptació revertirà en el territori, en benefici dels seus residents.
