Estem de ben mala sort. La catàstrofe a València que ara havia tornat a centrar molt l’atenció internacional sobre Espanya i les seves mancances, serà eclipsada ara per la (per molts de nosaltres, incomprensible) victòria del psicòpata i mentider Donald Trump als Estats Units. Pel que fa al meu modestíssim treball, tenia pensat de fer un article en alemany resumint breument totes les omissions i errades criminals dels governs espanyol i valencià. Però en aquests moments aniria a parar a les papereres dels que ho rebessin i he de deixar-ho per un moment més adequat, potser quan es coneguin les terribles xifres totals de morts, que incloguin els que ara només consten com a desapareguts.
Aquesta victòria de Trump, que deu fer les delícies de Putin i altres personatges de la seva jeia, és (i no dic res que no s’hagi dit repetidament aquests dies) un desastre per a Europa i per a totes les (ai, massa escasses) democràcies arreu del món. L’isolacionisme bàsic de Trump (que nosaltres anem bé i als altres que els bombin) no farà “Amèrica més gran“. Les conseqüències les pagarà el país una hora o altra i llavors tot seran laments, però el mal ja estarà fet. És amb escreix conegut que els nord-americans veuen el seu país com un d’afavorit per Déu (God’s own country) i el que passa a la resta del món no interessa a una gran massa de la població que ara s’ha cregut tot el que li deia aquest home, com per exemple el que es veia en els cartells de propaganda: “Trump, baixada d’impostos. Harris, pujada d’impostos“. En tot cas molts americans han cregut que amb Trump es milloraria la seva situació econòmica, i han desconfiat que Harris pogués fer-ho. És ara inútil de rumiar si Trump ha guanyat per això, allò o el de més enllà. Ha guanyat amplament, té el control de les dues cambres i podrà fer el que li passi pels nassos. I això no vol dir res de bo per a Europa.
Amb Trump desentenent-se dels problemes europeus i deixant Ucraïna abandonada (una cosa que Europa no pot fer si no vol donar ales a Putin per menjar-se altres països que consideri “seus”) tots els europeus hauran d’estrènyer-se el cinturó, i prescindir de despeses que ja fa anys que semblen intocables i sagrades. A Alemanya amb el cessament del ministre de Finances que ha gosat dir les coses clares ja s’ha obert una crisi política, conseqüència de l’econòmica. A Espanya, a en Sánchez només li faltava això per acabar d’espatllar-li els seus numerets de joglar per seguir a la seva cadira. I els catalans hem de tenir ben clar que els problemes que tingui Madrid (i no seran pocs) seran pels manaires del centre un motiu per mirar si poden esprémer encara més la llimona catalana. Al mateix temps, moltes circumstàncies juntes (com ja han dit molts comentaristes) fan passar el règim espanyol per un moment de feblesa, i si la gent surt en massa altra vegada al carrer per deixar clar que ja n’hi ha prou d’aquest color, poden passar coses positives per nosaltres i abans impensables.
D’aquí, el títol de l’article. Si Trump augmenta els problemes i la feblesa del règim espanyol, no deixem perdre’n l’oportunitat. Ningú no ho farà per nosaltres.
Totalment d’acord.
Com sempre insisteixo: nomes l’educació, aturant la misèria amb nou model econòmic, més just, equitatiu, i solidari, podrem aturar la gota freda del desastre que es va consolidant.
Gracies Pere.
antoni cuadrench