Està previst que el pròxim 1r de novembre el nou executiu de la Comissió Europea comenci a exercir les seves funcions. Aquests dies de finals d’octubre s’ha de ratificar —o ja s’ha fet— pel Consell Europeu i per l’Eurocambra i cal suposar es respectarà la proposta de la presidenta de la Comissió Europea. A Estrasburg, el passat setembre, Ursula von der Leyen, en una conferència de premsa, va subratllar les prioritats de la seva legislatura: «Prosperitat, seguretat i democràcia». Són mots que cal analitzar meticulosament perquè, òbviament, ‘prosperitat’ no ha de voler dir creixement il·limitat, ‘seguretat’ no ha de voler dir rearmament ni ‘democràcia’ més càmeres i barreres de seguretat per viatjar.
En un món cada vegada més inestable geopolíticament, amb les guerres Rússia-Ucraïna i Israel-Hamàs-Hezbol·là, la crisi climàtica i la pèrdua de competitivitat entre la UE i EUA o la Xina, Von der Leyen destacava el seu compromís amb la competitivitat, el gran llast que arrossega la Unió segons els darrers informes d’Enrico Letta, ex-primer ministre d’Itàlia i president de l’Institut Jacques Delors, i Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu. Va dir que treballaria per «enfortir la sobirania tecnològica, construir una economia competitiva, descarbonitzada i circular, i dissenyaria una estratègia industrial audaç, centrada en la innovació i la inversió».
Teresa Ribera, vicepresidenta tercera del govern d’Espanya —la quarta economia de l’euro— i responsable de Transició Ecològica fins ara a l’Estat espanyol, tindrà un paper destacat en el nou equip com a vicepresidenta executiva per a una Transició Ecològica Neta, Justa i Competitiva, i serà responsable de la poderosa i cobdiciosa cartera de Competència. (A notar que la transició ecològica ha canviat l’adjectiu de «verda» per «neta».) La socialista, doncs, serà la dona forta de la política industrial europea. Podrà investigar les fusions, l’aplicació de les normes antimonopoli i la política d’ajudes d’Estat que alguns socis ja fa temps que desitgen reformar. S’ha dit fins i tot que Ribera substituirà l’alemanya en cas d’absència. Això és important, perquè l’Europarlament ha fet una passa enrere quant a la paritat (11 dones comissàries comptant la presidenta, un 40%), malgrat que s’hagi esforçat a nomenar més dones vicepresidentes (quatre) que no pas homes (dos). Altrament, Ribera haurà de treballar braç a braç amb altres comissaris que tenen temes ambientals en les seves carteres (com per exemple, Clima, Zero Emissions i Creixement net, de l’holandès Wopke Hoeskstra, o bé Medi Ambient i Economia circular, que encapçalarà la sueca Jessika Roswall) per no parlar d’altres de transversals o que tocaran la seva de biaix (la més important de totes, la de lliberal francès Stéphane Séjourné, a qui se li encarrega Prosperitat i Estratègia Industrial, també amb rang de vicepresident). El gran repte de Ribera serà que la parcel·lació de competències no minvi força a les grans reformes esperades i assolir que l’agenda verda mantingui el seu pes en un executiu comunitari que s’ha dretanitzat. Els altres quatre vicepresidents elegits perquè formin part de la Comissió per Von der Leyen són el ministro d’Afers Europeus Italià, Raffaele Fitto (Cohesió i Reformes), un home proper a Giorgia Meloni, nom molt malt rebut per certs grups de l’Eurocambra (Socialistes i Demòcrates, Liberals i Verds); la finlandesa Henna Virkunnen (Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia); la romana Roxana Minzatu (Persones, Habilitats i Preparació) i l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Kaja Kallas.
Entre els altres comissaris —n’hi ha 27, un per a cada estat— Espanya treballà per assolir un equilibri donant suport a altres comissaris socialistes o afins com l’eslovac Maros Sefcovic (Política Comercial), conscient que amb la presidenta són quinze els comissaris del Partit Popular Europeu, contra quatre socialistes i cinc liberals. Ell gir, doncs, vers el conservadorisme és notable, com ho demostra la designació de l’austríac Magnus Brunner (del PPE) com a comissari d’Interior i Immigració (i Àustria és un dels socis més durs amb matèria migratòria).
El letó conservador Valdis Dombrovskis tindrà un lloc clau en Economia i productivitat. Polònia, amb Piotr Serafin, gestionarà la cartera de Pressupost, en un període crucial en què moltes veus reclamen una reforma dels paquets i s’albira una modificació de com es reparteixen els fons de cohesió i la Política Agrícola Comuna (PAC). María Luis Albuquerque, del PPE, tindrà la cartera de Serveis Financers. L’hongarès Olivér Várhelyi, que fins ara portava Ampliació (si passa el garbell de l’Eurocambra, tindrà molt menys pes en la legislatura vinent) i ocuparà la cartera de Salut i Benestar animal (Ampliació passaria a Marta Kos); una reculada per a Hongria i per al seu primer ministre nacionalpopulista, Viktor Orbán, que s’ha convertit en el soci díscol i el més problemàtic de la UE. I encara aquests noms: Ekaterina Zaharieva serà la comissionada de Recerca i Innovació (empreses emergents); Costas Kadis de Pesca i Oceans; Jozef Síkela, d’Associacions internacionals; Valdis Dombrovskis, d’Economia i Productrivitat; Apostolos Tzitzikostas, de Transport Sostenible i Turisme; Piotr Serafin, de Pressupost, Lluita contra el Frau i Administració Pública; Glenn Micallef serà el comissari d’Equitat Intergeneracional, Cultura, Joventut i Esport; Michael McGrath, de Democràcia, Justícia i estat de dret; Christophe Hansen, d’Agricultura i Alimentació; Hadja Lahbib encapçalarà Preparació i Gestió de Crisis; Maroš Šefčovič, de Comerç i Seguretat Econòmica; Dan Jørgensen Energia i Habitatge, que serà responsable de les polítiques d’eficiència energètica i construcció.
El lituà del PPE Andrius Kubilius serà el primer comissari de Defensa i Espai.
A la pròxima Comissió Europea hi haurà, a més, per primera vegada un comissari encarregat del problema de l’habitatge, el socialista danès Dan Jorgensen (Energia i Habitatge), i per a la Mediterrània, la conservadora croata Dubravka Šuica, que portarà també assumptes relacionats amb migració i els pactes amb els països del sud per frenar les arribades a la UE.
