L’Europa conservadora que ens ha quedat (i II)

Està previst que el pròxim 1r de novembre el nou executiu de la Comissió Europea comenci a exercir les seves funcions. Aquests dies de finals d’octubre s’ha de ratificar —o ja s’ha fet— pel Consell Europeu i per l’Eurocambra i cal suposar es respectarà la proposta de la presidenta de la Comissió Europea. A Estrasburg, el passat setembre, Ursula von der Leyen, en una conferència de premsa, va subratllar les prioritats de la seva legislatura: «Prosperitat, seguretat i democràcia». Són mots que cal analitzar meticulosament perquè, òbviament, ‘prosperitat’ no ha de voler dir creixement il·limitat, ‘seguretat’ no ha de voler dir rearmament ni ‘democràcia’ més càmeres i barreres de seguretat per viatjar.

En un món cada vegada més inestable geopolíticament, amb les guerres Rússia-Ucraïna i Israel-Hamàs-Hezbol·là, la crisi climàtica i la pèrdua de competitivitat entre la UE i EUA o la Xina, Von der Leyen destacava el seu compromís amb la competitivitat, el gran llast que arrossega la Unió segons els darrers informes d’Enrico Letta, ex-primer ministre d’Itàlia i president de l’Institut Jacques Delors, i Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu. Va dir que treballaria per «enfortir la sobirania tecnològica, construir una economia competitiva, descarbonitzada i circular, i dissenyaria una estratègia industrial audaç, centrada en la innovació i la inversió».

Entre els altres comissaris —n’hi ha 27, un per a cada estat— Espanya treballà per assolir un equilibri donant suport a altres comissaris socialistes o afins com l’eslovac Maros Sefcovic (Política Comercial), conscient que amb la presidenta són quinze els comissaris del Partit Popular Europeu, contra quatre socialistes i cinc liberals. Ell gir, doncs, vers el conservadorisme és notable, com ho demostra la designació de l’austríac Magnus Brunner (del PPE) com a comissari d’Interior i Immigració (i Àustria és un dels socis més durs amb matèria migratòria).

María Luis Albuquerque, del PPE, tindrà la cartera de Serveis Financers. L’hongarès Olivér Várhelyi, que fins ara portava Ampliació (si passa el garbell de l’Eurocambra, tindrà molt menys pes en la legislatura vinent) i ocuparà la cartera de Salut i Benestar animal (Ampliació passaria a Marta Kos); una reculada per a Hongria i per al seu primer ministre nacionalpopulista, Viktor Orbán, que s’ha convertit en el soci díscol i el més problemàtic de la UE. I encara aquests noms: Ekaterina Zaharieva serà la comissionada de Recerca i Innovació (empreses emergents); Costas Kadis de Pesca i Oceans; Jozef Síkela, d’Associacions internacionals;  Valdis Dombrovskis, d’Economia i Productrivitat; Apostolos Tzitzikostas, de Transport Sostenible i Turisme; Piotr Serafin, de Pressupost, Lluita contra el Frau i Administració Pública; Glenn Micallef serà el comissari d’Equitat Intergeneracional, Cultura, Joventut i Esport; Michael McGrath, de Democràcia, Justícia i estat de dret; Christophe Hansen, d’Agricultura i Alimentació; Hadja Lahbib encapçalarà  Preparació i Gestió de Crisis; Maroš Šefčovič, de Comerç i Seguretat Econòmica; Dan Jørgensen Energia i Habitatge, que serà responsable de les polítiques d’eficiència energètica i construcció.

El lituà del PPE Andrius Kubilius serà el primer comissari de Defensa i Espai.

Dan Jorgensen (Energia i Habitatge), i per a la Mediterrània, la conservadora croata Dubravka Šuica, que portarà també assumptes relacionats amb migració i els pactes amb els països del sud per frenar les arribades a la UE.