Mai ve de gust sentir-se impotent.
Quan mirem les arrels del llenguatge trobem “Poderós” associat a: “Ser l’amo i senyor”… “Posseir”… Això lligat a domini, aconseguiment, i sovint vist com un “sí o no”.
En l’Escoltisme els llobatons li deien a l’Akela: “tant com puc, sí, com puc…” Era més aviat cosa d’anar aprenent.
Tampoc era cap font de prestigi o ascendència.
La infància queda lluny en el temps i en l’ànima, sovint, no tot són bons records.
Adults… la vida és aprendre… No es fa “tancat” en una ideologia, o grup, o sistema, o costum…
Adults… Podrien acompanyar-nos consideracions diverses…
Posa per cas:
Polítics. Perill de confondre democràcia amb oposició per sistema, no pas rivalitzar, en tot cas, per servir la gent que ens ha escollit per representar-la. Democràcia el poder del poble.
Empresa. Pel camí de descoberta, “invenio”, invenció, trobar maneres d’acompanyar la natura en el seu donar vida i evitar la seva capacitat de catàstrofe.
Afavorir riquesa? L’origen de la paraula “Ric”, assenyala poder i fortalesa. Sigui per atendre febleses i impotències.
No pas negoci que es limita a fer diners.
