Els afiliats d’Esquerra Republicana han decidit fer president de la Generalitat l’espanyolista Salvador Illa. Més enllà d’allò que significa que un partit autoanomenat com a independentista posi al capdavant de la Generalitat un membre del PSOE més espanyolista de la història, la Junta Nacional de Reagrupament vol fer les següents consideracions:
● Només preveure la possibilitat de posar en mans del 155 més extrem, com representa Salvador Illa, la presidència i el govern de la Generalitat, així com haver afavorit tots els governs amb partits del 155 en tots els àmbits, es constata que aquestes decisions han prioritzat, en molts moments, l’autonomisme i el partidisme davant de l’independentisme. I amb aquesta actuació, Esquerra ha fet vessar el got definitivament.
● Mentre Esquerra posa un president del 155, Reagrupament encoratja tota la societat catalana a defensar al president legítim, Carles Puigdemont, que ha anunciat el seu retorn per a una investidura que, amb aquesta actuació, no serà la de la restitució, ans al contrari, serà la de la vergonya i facilitarà la seva detenció immediata. En aquest sentit, caldrà estar atents els pròxims dies a les novetats que puguin sorgir.
● El moment que estem vivint és la demostració inequívoca que la desunió política i personal no porta enlloc i, molt menys, ens apropa a l’objectiu de l’assoliment de la República Catalana. Entenem que des de les diferències i des de les discrepàncies polítiques es podia haver arribat a una unitat d’acció de l’independentisme (no pas a una uniformitat) que aquestes actituds no han permès reeixir. La generositat s’ha de fer amb l’adversari i no pas amb l’enemic. Sembla que la política catalana no té clar encara qui és l’adversari i qui ha de ser l’enemic.
● Com molts dels nostres polítics han anat avisant, no serveix de res negociar amb l’Estat espanyol o amb la política espanyola perquè sempre ens enganyaran. Un exemple clar l’hem tingut aquests dies: no hi ha ningú que realment pugui pensar que l’acord presentat per la direcció d’Esquerra Republicana es compleixi per part de cap estament espanyol. Així i tot, es proposa investir el “155è” president. Per què? Quins són els objectius reals d’aquest pacte?
● Observem també que molts dels més de dos milions de vots que el 2017 van donar la victòria a l’independentisme no han renegat de l’opció optada aquell dia sinó que, veient el desgavell polític i social, amb tota mena de lluites partidistes i personalistes que han comportat una incomprensió absoluta de la situació que avui estem vivint, han optat per “quedar-se a casa” i esperar “moments millors” quan valgui la pena sortir al carrer de nou o, simplement, anar a votar. En cap cas, però, han canviat la seva manera de pensar i allò que hem de fer les associacions, entitats i partits polítics és conjurar-nos per fer arribar aquests “moments millors” que han de ser definitius.
● Des de la seva creació, Reagrupament Independentista sempre ha tingut com a objectius bàsics la regeneració política i l’assoliment de la República Catalana. Malauradament, d’ençà del 2017 fins avui, hem tingut allò que anomenàvem majoria independentista al Parlament de Catalunya que s’ha pogut constatar que no ha servit gaire per avançar en el camí de la independència.
● Tot i això, la Junta Nacional de Reagrupament observa que el camí que s’ha seguit fins avui és aprofitable pels ensenyaments i experiències viscudes i també perquè aquests han de fer arribar arreu la conclusió inequívoca que l’únic camí viable per assolir la independència de Catalunya és el camí de la unilateralitat.
És així com ens atrevim a proposar, amb tota la humilitat possible, un replantejament polític bàsic de les forces parlamentàries i extraparlamentàries independentistes, entitats i associacions cap a aquesta mínima unitat estratègica que ens reactivi com a societat i ens posi de nou, tots a una, en el camí de convertir el somni en realitat.
Perquè hi som. Perquè hi serem. Visca Catalunya lliure!
Junta Nacional de Reagrupament Independentista
4 d’agost de 2024
