El president Puigdemont ha posat Catalunya al centre d’Europa i s’ha mostrat com un vertader estadista, tal com és. La seva conferència ha estat un regal per al pròxim 11 de setembre. Qui havia dit que Catalunya no té estadistes? I tant que els té! El 5 de setembre se’ns en va presentar un. Un que es va haver d’exiliar per haver organitzat l’acte més democràtic que es pot fer i desfer: un referèndum. Dic també desfer perquè aquell 1r d’octubre del 2017 els esbirros del govern del PP, presidit per l’estaquirot perillós del Mariano, van desfer tot el que van poder, que no va ser tot el que volien perquè, malgrat la violència policial, vam poder recomptar més de 2.000.000 de vots a favor de la independència de Catalunya en forma de república. La independència va ser declarada al Parlament i només suspesa temporalment, el que ens permet recuperar-la per la via de la unilateralitat com va recordar el president Puigdemont, sent aquesta via una de les tres possibles per assolir la independència, a més d’un referèndum pactat amb l’Estat o un altre sense pactar.
El president Puigdemont ha passat de ser el pròfug que s’ha de presentar davant la justícia (?) espanyola a ser la persona més desitjada pels poders de l’Estat que volen resoldre el ”problema català”. Quants gripaus s’estan empassant aquests poders de l’Estat ara representats pel gobierno de Pedro Sánchez! Després que la vicepresidenta del dit gobierno viatgés a Brussel·les per “dialogar” amb el president perseguit, restem a l’espera del viatge de D. Pedro Sánchez. Tothom parla de transparència, però tots sabem, o imaginem, el que s’està coent sotto vocce. Els que tampoc s’han perdut el viatge a Brussel·les ha estat la plana major de Junts. Calia que n’hi anessin tants? ERC ha estat més discreta i només n’hi va enviar dos. Han fet el gest, està molt bé, però, com queda aquest partit després del sorpasso de Junts? Quedarien millor reconeixent els mèrits de Puigdemont que no dient la bajanada que el plantejament de Junts és una continuació de l’estèril taula de diàleg. Ens ho hem de mirar, però, pel cantó positiu. Serà aquest proppassat 5 de setembre l’avantsala de la reconciliació dels partits independentistes?
El retorn a la unitat seria una bona notícia de cara a la Diada d’enguany. L’11 de setembre ha de ser, abans de tot, la commemoració d’una gesta que els catalans i especialment els barcelonins del 1714 van dur a terme tot i ser conscients de la seva inferioritat en efectius militars, sobretot quan el Borbó francès Lluís XIV va enviar un poderós exèrcit comandat pel duc de Berwick per reforçar les maldestres tropes del Borbó espanyol Felip V. Si no fos per aquest ajut, els historiadors consideren molt probable que els defensors de Barcelona haurien trencat el setge donant un altre resultat a la Guerra de Successió que va mobilitzar gairebé tot Europa. Possiblement el Principat de Catalunya hauria continuat sent independent com ho havia estat, d’alguna manera, des de la formació del Principat pel comte Borrell II, l’any 998.
Som una nació i així ho haurà de reconèixer el gobierno de Pedro Sánchez si vol seguir governant un estat que trontolla. Un apunt molt important: que no es cregui Pedro Sánchez i el seu PSOE que reconeixent-nos com a nació, legalitzant l’independentisme, decretant una amnistia per a tots els condemnats i perseguits arran del 1r d’octubre i les seves conseqüents manifestacions, que no eren terrorisme, ja en tenim prou. No! Els independentistes volem garanties per poder fer efectiva l’autodeterminació per qualsevol dels tres camins més amunt esmentats. I tots plegats hi tenim una responsabilitat demostrant la força popular el pròxim dilluns 11 de setembre en les manifestacions als carrers i places de Catalunya. No podem deixar sol el nostre legítim president Puigdemont i a tots els que aquell 1r d’octubre i en accions posteriors es van jugar el físic i quelcom més per mantenir viva la flama de la independència.
Per una Catalunya lliure i independent, sortim al carrer el pròxim dilluns 11 de setembre!
Pels nostres màrtirs de 1714! Per la República Catalana!
