A l’estiu cal agafar-se la vida amb calma i sobretot posar-se a l’ombra sempre que es pugui, però la classe política(*) ha decidit que aquest any ens sotmetran a la fira electoral tot l’estiu, primer per tal que anem a votar i després, coneguts els resultats, començaran les seves danses a la recerca de parella, on veurem, si convé, que allò que havien dit durant la campanya, ara és totalment diferent. D’aquestes danses els ciutadans ja només en serem espectadors i potser llavors podrem posar-nos a l’ombra.
La cançó d’aquest estiu és el retorn d’un vell clàssic: que ve el llop, o dit més políticament, prepareu-vos si els resultats electorals donen un govern PP-VOX!, tot cantat amb més o menys dramatisme, segons l’intèrpret de cada partit i les dots interpretatives de cadascun d’ells. Com dirien els gals d’Astèrix, si no votem i impedim el triomf d’aquesta parella que tenen el mateix origen, el franquisme, el cel ens caurà al damunt!
Per exemple, tindrem una corona corrupta que mai respondrà davant dels teòrics representants democràtics. Votar, si no compta amb l’autorització de l’Estat, serà delicte, i els jutges encarceraran als promotors de la votació, les forces policials pegaran als ciutadans i la repressió s’estendrà a qualsevol ciutadà que vulgui exercir el dret a vot o el dret a manifestar-se. El dret d’autodeterminació només es contemplarà per a territoris aliens a Espanya, mai a Espanya.
I la cosa no acabarà aquí. L’Estat i els seus organismes espiaran il·legalment a independentistes o qualsevol desafecte al Règim del 78, amb autorització o sense; judicials i membres de les forces de seguretat s’infiltraran en qualsevol organització que sigui considerada perillosa per l’Estat i, òbviament, això no s’investigarà mai ni se’n demanaran responsabilitats. Els cantants seran perseguits i empresonats per les seves cançons. Els corruptes dels partits rebran un tracte de favor de la judicatura i el sistema penal, perquè en darrera instància són dels seus, de la classe política, i seria injust que per una distracció, o moltes, paguessin per això com qualsevol ciutadà normal. Com comparareu un lladre del carrer amb grans estafadors i lladres dels diners de tots, que ja se sap que no són de ningú? Encara hi ha classes!
El PP-VOX no deixaran parlar en català, ni en les altres llengües diferents al castellà, ni al Congreso de los Diputados, ni al Parlament Europeu, imposaran percentatges de castellà a les escoles per evitar confusions: algú es creu que les llengües autonòmiques han de tenir els mateixos drets que el castellà, l’español, vaja? El sistema fiscal serà totalment injust i desequilibrat, i catalans, valencians i balears hauran de pagar de més per tal que altres comunitats puguin mantenir el seu sistema de vida subvencionat. Algú ha de pagar la festa espanyola! Els bascos, per sort per a ells, s’ho miraran des de la barrera, perquè ni PP, ni VOX, pensen posar en dubte el seu Concert econòmic: amb qui ha demostrat que pot fer servir armes, poques bromes.
I per reblar-ho tot, si alguna autonomia gosa sortir-se del recte camí, l’espanyol off course, li aplicaran el 155 de la Constitució, fent servir una interpretació creativa digna d’un mag com Houdini, faran mans i mànigues per fer fora del Parlament a aquells que no hi haurien d’haver entrat mai i la immunitat parlamentària només serà un dret per a alguns, no pas pels antiespanyols, i perseguiran a aquells que es diuen exiliats, per terra, mar i aire.
Per evitar que ens passi tot això, i moltes d’altres coses, és moralment, humanament, imprescindible que anem a votar el proper dia 23 de juliol per evitar un govern PP-VOX.
Tornat de l’ombra on m’havia refugiat, per un moment, de la trifulca política algú em diu: T’has adonat que tot això que has escrit ja ha passat, i passa ara mateix, amb el Gobierno más progresista de la historia?
Ara sí que m’han descol·locat! Llavors suposo que tots aquests que em demanen que voti per barrar el pas a un govern del PP-VOX, prometran en el seu programa i en la campanya evitar tot allò que he dit, oi? Es veu que no van els trets per aquí!
Llavors, per què hem de votar els catalans?, per assegurar el mitjà de vida del polítics dels partits que ens havien dit que farien la independència i no la van fer? Motiu força important: no m’agradaria pas ser el responsable d’enviar a l’atur a aquests pobrets i pobretes, però es veu que això no motiva prou els votants i llavors diuen que hem de votar per ser decisius a Madrid, però això té un problema. Això no passarà mai: només cal que recordeu que el PSOE va preferir abstenir-se per fer president a Rajoy, que intentar un pacte amb els independentistes (2016) i que VOX ha sortit diverses vegades en ajuda del gobierno más progresista de la història, per exemple per impedir que s’investigués la monarquia o per fer el repartiment dels fons europeus només des del govern central, per dir-ne només algunes. Els partits catalans només compten a Madrid si renuncien a la independència i es conformen amb les engrunes que els amos, els partits espanyols, el hi vulguin concedir graciosament. A més, la crida al vot per aturar l’extrema dreta té per als partits catalans un corol·lari clar: el millor, en pura matemàtica electoral, és votar directament al PSC/PSOE, que és qui pot aturar realment un govern PP/VOX. No sé però si els catalans notaríem cap diferència important entre que governis uns o els altres. Per què cap partit dels autoanomenats independentistes no ha plantejat ni tan sols la política del Sinn Fein de no ocupar els escons obtinguts al Parlament britànic? Com volem que algú es cregui que el nostre objectiu és esdevenir una nació sobirana quan no fem res més que validar les institucions de l’Estat que ens ho impedeix?
Ara sí que veig que m’ha tocat massa el sol, i que necessito quedar-me sota l’ombra tot l’estiu!
(*) Parlo de classe política tal i com la defineix l’Enciclopèdia Catalana: «Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi».
