Estic angoixat, preocupat pel futur; aquest país ha perdut el nord i sense nord pot passar qualsevol cosa, podem anar a parar a can Pistraus o, potser ja hi som i ni ens n’adonem. L’única manera d’orientar-nos és aturant-nos, reflexionar i, de primer, decidir què volem. Ara tenim l’oportunitat de fer-ho amb el resultat de les eleccions municipals. Ha sortit el resultat que nosaltres voldríem? Alguns deuen estar contents, pobrets! I no ho dic perquè a mi no m’agradi el que ha passat, que no m’ha agradat. Ho dic des del punt de vista democràtic. Diuen que la participació ha baixat 6,5 punts des de les anteriors eleccions però no he estat capaç d’obtenir la xifra real de participació (ja sé que soc un mal buscador); almenys els mitjans no me la donen prou clara. De tota manera sembla que és certa la baixada i, per a mi, això és el pitjor de tot.
Algú pensarà: “A mi el que m’interessa és que guanyin els meus i prou!”. Doncs, no! Als demòcrates la participació ens interessa i molt. És clar que ens agradaria que hagués guanyat el que hem votat però, almenys en aquests moments quan tot trontolla, la participació és molt important; ja ho he dit, des del punt de vista democràtic, perquè la participació és un índex del grau de democràcia d’un país i la democràcia ja està prou vilipendiada pels de dalt que només falta que els de la base també col·laborem en aquest desori.
En aquest estat de coses només faltava veure com està pujant l’extrema dreta. Algú dirà: “Ah, és la democràcia”. Però, quina democràcia? Ja ho hem vist abans. L’extrema dreta és un dels grans perills per al futur, no tan sols a Catalunya i a l’Estat que ens subjuga sinó per a tot el món. Vegem l’evolució en els països que ens envolten: Itàlia, França, Països Baixos…, sense anar més lluny. Vox va entrar al Parlament de Catalunya i ara ha entrat a la ciutat de Barcelona. I em temo que serà la crossa del PP en alguns ajuntaments. Vox, el feixisme, representa la intolerància en aspectes essencials de la nostra societat com l’acollida d’immigrants, la pau social quan a racisme, masclisme, violència de gènere, orientació sexual i tantes més. El feixisme s’aprofita de la democràcia, sobretot de la feble, per arribar al poder i, quan hi és, s’ha acabat la democràcia. Hitler va pujar al poder elegit democràticament, amb certes limitacions que ens recorden a les nostres.
Suposo que tots i totes esteu al cas dels resultats de les eleccions de diumenge. No obstant això, permeteu-me destacar ràpidament allò que jo he constatat a través del meu filtre. La gran notícia sembla ser que el veterà Xavier Trias ha guanyat les eleccions a la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya. Me n’alegro per la clatellada que han rebut alguns, però recordo el que va passar amb el guanyador de les anteriors municipals, Ernest Maragall. N’hi ha tres, aparentment enfrontats entre si i que han dit durant la campanya electoral que no farien alcalde a cap dels altres, però la seva paraula pot no durar més enllà de la campanya; no cal anar gaire abans en la història. El partit, o la derrota de l’altre, pel davant del país. De primer, Barcelona és la capital de Catalunya però no Catalunya. Segonament, vegem que ha passat a Catalunya. Per vots totals ha guanyat el PSC, segon Junts i tercer ERC. Per regidors ha guanyat ERC, segon Junts i tercer el PSC. Per municipis ha guanyat Junts. Que cadascú en tregui les seves conclusions perquè a les municipals les interpretacions van a gust de cadascú. No és com a les eleccions al Parlament.
M’agrada remarcar el que ha passat més a prop meu. A la capital de la meva comarca, el Vallès Oriental, ha guanyat el PSC però la successora del repetit alcalde Mayoral ha conservat la majoria absoluta a l’Ajuntament de Granollers, seguit d’ERC i Junts amb el mateix percentatge de vots però amb un regidor més per part d’ERC. Al meu municipi, les Franqueses del Vallès, ha guanyat Junts amb 8 regidors, un més que el PSC que n’ha tret 7, ERC n’ha tret 3. Al meu poble, Llerona, ha guanyat Junts amb 320 vots, segon ERC amb 95 i tercer la CUP amb 76; ja ho deia jo: “Llerona, un paradís natural”.
Sento com a propi el que ha passat al País Valencià i a les Illes. Ha guanyat el PP i veurem si Vox hi tindrà algun paper. També em pregunto on ha anat a parar Ciudadanos…, a la paperera que és el seu lloc. Hi ha, però, un exemple de persona per a tenir en compte, Xavier Trias. Serà o no alcalde de Barcelona però el seu estil és el que cal seguir si volem arribar a on pretenem. Ha guanyat perquè ha treballat la unió entre partits i grups polítics. Ha demostrat educació i respecte pel rival; també una intel·ligència privilegiada. Aviat, el 23 de juliol que ve, s’han convocat eleccions generals. Ja parlarem del per què i que hi ha al darrere d’aquesta convocatòria; ara cal, però, treballar per refer la unitat de l’independentisme. Jordi Turull ja ha fet la seva crida. Cal que ERC aprengui de la seva patacada a les municipals per posar-s’hi de cara i abandonar temptacions d’anar pel seu compte o amb “males companyies”. La CUP estic segur que ho farà. Hem d’afrontar el que ve amb coratge. No diré allò “d’ara o mai”, però tenim una nova oportunitat que no tindrem o tindran potser en molt de temps, no la desaprofitem. Catalunya ho demana, li girarem la cara?
