Després de les recents eleccions municipals, en les quals el moviment independentista cívic ha enviat un missatge clar als partits independentistes representats al Parlament, mitjançant l’abstenció i el vot nul o en blanc, l’Assemblea Nacional Catalana es reitera en la seva denúncia en què els partits han renunciat a fer efectiva la independència.
Aquesta renúncia és especialment preocupant si es té en compte la majoria absoluta en vots i en escons que els partits independentistes tenen al Parlament, la qual es va obtenir amb el compromís de culminar el procés d’independència.
En aquest context, des de l’Assemblea veiem una oportunitat en les eleccions espanyoles del 23 de juliol perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent, ja sigui a través d’una candidatura unitària o d’un acord estratègic unitari.
L’Assemblea defensa una unitat basada en la coherència, no en les aparences buides. El recent full de ruta aprovat per les bases de l’Assemblea estableix una estratègia fonamentada en els següents principis: bloquejar el funcionament del Congreso i votar en contra de qualsevol govern espanyol, fins i tot en la investidura del president.
Aquest bloqueig té l’objectiu de denunciar en l’àmbit internacional la falta de respecte de l’Estat espanyol envers el dret a l’autodeterminació, així com envers la realitat nacional i social dels Països Catalans, així com la persecució política de l’independentisme.
Amb aquesta finalitat, l’Assemblea pretén iniciar una sèrie de reunions amb tots els partits polítics independentistes que hagin obtingut representació al Congreso en les eleccions espanyoles, amb l’objectiu de proposar aquesta forma d’unitat amb coherència.
L’entitat vol deixar ben clar que, si una vegada més aquesta unitat no es consolida i els interessos partidistes prevalen sobre la representació unitària de l’independentisme, convocarà, a la primera setmana de juliol, una consulta als socis. Ho farà per decidir si recomanarà al moviment independentista de base un vot nul polític o l’abstenció activa en les eleccions espanyoles.
