Les pròximes eleccions nacionals han de fer-se comptant amb una llei electoral pròpia. Ja fa massa anys que se’n parla sense avançar gens. Es pretén un projecte ambiciós de representació territorial i d’equilibris impossibles que impedeix que Catalunya tingui una llei electoral pròpia. Com que no hi haurà acord, com a mínim cal fer una llei que creï l’estructura institucional electoral catalana. Seria el mínim servei sobre aquesta matèria per part dels diputats al Parlament de Catalunya.
El règim electoral general espanyol és antiquat i burocràtic. Pel que fa a l’organització són possibles moltes novetats que una llei catalana podria incorporar. Però si el problema per a un gran acord polític és la circumscripció electoral, el sistema d’elecció, el número de diputats i la seva distribució provincial, millor deixar-ho per més endavant i ara escometre, com un primer pas, el desenvolupament institucional, amb organismes propis i descentralitzats, en aplicació del que preveu l’Estatut d’Autonomia català.
Entre la famosa JEC, Junta Electoral Central, (prou famosa per les restrictives interpretacions dels drets democràtics dels diputats catalans) i les juntes provincials, de zona o les mateixes taules electorals, hi falta, a Catalunya, la Junta Electoral Catalana, formada per magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i reconeguts especialistes en dret.
Escàndols permanents, com els de Pau Juvillà o Laura Borràs, amb una Junta Electoral Catalana tindrien una altra direcció, encara que només fos per la seva immediata proximitat al Parlament de Catalunya.
Si encara no és l’hora de la independència de Catalunya segons expliquen els principals grups parlamentaris, per raons de caràcter demoscòpic, sempre és l’hora d’enfortir i crear noves estructures institucionals. I una n’és, sens dubte, l’electoral, ja que impregna el centre de la vida democràtica i l’exercici imprescindible del dret de participació política.
Una Junta Electoral Catalana impediria o condicionaria la feina de l’omnipotent Junta Electoral Central. Resoldria directament el dubtes de les Juntes Provincials, ja que a manca d’acord polític per disposar de demarcacions electorals diferents, es mantindrien les actuals, i també emetria criteris en tots els àmbits de la dinàmica electoral. I tot i que igualment podrien ser discutits i enviats a la JEC (espanyola), això no sempre passaria.
I també, i no menys important, entraria a resoldre, amb proximitat i prou sentit, la jurisdicció disciplinària sobre totes les persones que intervenen en el procediment electoral, àdhuc aquells que tenen diverses formes de consulta democràtica i que tant interessen als catalans com a principal eina per materialitzar la independència.
Amb les eleccions municipals, el procediment electoral, des de la convocatòria d’eleccions fins a la proclamació de resultats té una intensa vida de recursos i dubtes de tot tipus. Els partits, agrupacions o llistes ho viuen amb molta intensitat ja que és un rosari de tràmits que es podrien simplificar molt i fer més propera la seva realització.
Aquesta experiència també s’ha de fer valer per a unes eleccions nacionals catalanes i des de la pluralitat política tenir institucions electorals pròpies d’una vegada. Tot plegat, si més no, per aplanar el camí a la independència de Catalunya, que falta que fa.
