“La gent aconsegueix més com a resultat de treballar amb els altres que contra ells” (Fromme)
Concursos de castells i Parlament
Què impressiona més dels castells? Cada colla, distingida pel color de les seves camises, intenta materialitzar la “torre” triada. Les altres guarden silenci. Respecten! He vist fins i tot persones d’altres “colors” reforçant la base. Cap colla entorpeix les altres.
Parlament. Succeeix el mateix? Busquen “el millor” per a la gent a Catalunya o aconseguir el poder? Que jutgi el lector.
“Castellers… o castells”?
És diferent! Els primers, “sumen”. El “Castell” és el “resultat”. “Tots” els polítics, votants, “sumen” de cara a optimitzar el nivell de vida, la democràcia, els serveis socials, la identitat, a Catalunya? Quina és la realitat?
Polítics/castellers “dependentistes” orientats a mantenir i potenciar la “dependència” d’Espanya amb els demostrats efectes negatius per a tota la població: espoli, colonització, explotació, menyspreu, incompliments. No defensen ni els seus militants i votants. Intenten que les altres “colles” no construeixin les seves torres.
Els polítics/castellers teòricament “independentistes” tampoc formen part de la “mateixa” colla. Estan dividits, enfrontats.
Amb polítics que no sumen, s’exclouen, “resten”, obstaculitzen… tindrà Catalunya el seu castell amb la solidesa i altura que pot i mereix? Com afectarà això a “tots” els seus habitants? Que dedueixi el lector.
Què podem aprendre dels castellers?
Molt! Com a consultor, utilitzo vídeos d’aquesta exemplar activitat. Sorprenen la dificultat i l’espectacularitat. Analitzem el lideratge, la feina en equip, la direcció de les relacions humanes, la planificació estratègica, l’excel·lència, etc. Els castellers haurien de ser estudiats en les millors escoles de negocis, facultats especialitzades. Aplicacions…
– Integració. A les fotos apareixen moltes persones. Votaran totes el mateix? Seran de la mateixa ideologia? No importa. El seu objectiu “comú” és carregar i descarregar la torre. Després, cadascun decidirà. Aplicat a la política, si hi hagués coherència, cada votant s’“integraria, uniria”, per a materialitzar els beneficis de la independència. Després, cadascun a la seva línia. Hi ha integració o exclusió?
– Esforç intergeneracional. Quantes edats hi ha en una torre? A la base, els més grans. S’afegeixen pisos i baixa l’edat. Al més alt: nens o nenes. A baix, un gran grup treballant, esforçant-se, perquè els més joves arribin al “més alt”. Tot un símbol que hauria de definir una gran nació. I a la política? Es treballa per al millor futur de fills, nets… o es mantenen models clarament ineficaços, obsolets, negatius, que els perjudiquen, com demostra la “dependència”?
– Planificació. Els dirigents competents avaluen els seus recursos per a decidir el millor objectiu. Alhora, fixen una meta i optimitzen els mitjans per a materialitzar-la. Cinc funcions indispensables: previsió, organització, decisió, coordinació, control. Sempre de cara al millor resultat. Ho fa el “cap de colla”.
Succeeix en política? S’optimitza el clar potencial de Catalunya per a tots els seus habitants? A la vista dels fets, quin projecte tenen els partits polítics a Catalunya, grans patronals i sindicats, els militants i votants? Coincideixen o són excloents?
– Premisses per a l’èxit. Un castell exigeix que “tots” optimitzin tres factors irrenunciables: projecte comú+màxima autoexigència+perseverança. Cada casteller ha d’aportar-los. Les fotografies només recullen els que pugen fins a l’enxaneta. Sense l’anònim esforç dels molts de la base, la seva “aleta” seria impossible. Demostren respectar aquestes premisses els polítics, patronals, sindicats, militants, votants…? Què ofereix la realitat a Catalunya?
– l’Excel·lència! En un castell intervenen centenars de persones. Només que en falli un, ja impedirà que sigui carregat o descarregat. En l’“excel·lència”, només val el 10. Un 9…, és un menys 1. I aquest 1 és determinant de fracàs. Cal “sumar”. De cap manera “restar”.
Què succeeix a Catalunya? L’exclusió es converteix en “norma”. Catalunya pot ser “excel·lent” per a tots. Diferents estudis suggereixen un nivell de vida situat entre Finlàndia i Dinamarca. Podria ser una moderna república europea. Això exigeix que “tots” “sumin”, s’integrin en un projecte comú i sense cap fallada. No és així. Els “dependentistes” volen continuar sent espoliats, colonitzats, menyspreats. Els que diuen ser independentistes no comparteixen projecte. Tampoc sumen. Davant aquesta evidència, quin és el futur per a Catalunya i les seves gents?
Què ensenyen els castellers?
Cadascun en la seva posició comparteix objectiu comú, màxima autoexigència, perseverança per a carregar i descarregar el castell. Hi ha un cap de colla que planifica, organitza, decideix, coordina, controla optimitzant un equip que es considera autoresponsable de l’èxit. Hi ha UNITAT DE PROJECTE. Tots SUMEN. Si no es fa, l’altura no passa de la “soca”.
Catalunya té condicions per a ser una gran “colla” a Europa, però només si s’uneix per a independitzar-se. Dividida, enfrontada, només pateix els clars perjudicis de la “dependència” d’Espanya. Això afecta a “tots” en qualitat de vida, democràcia, serveis socials, present i futur.
“Quan les aranyes teixeixen juntes, poden lligar un lleó”, (proverbi etíop).
Què s’aconseguiria amb la unió de “tothom” a Catalunya de cara a optimitzar el nivell de vida, la democràcia, els serveis socials, la dignitat, la identitat…? S’aplica participant tots en la mateixa colla?
Què es el coherent?
