L’aeroport de Barcelona és el segon aeroport espanyol amb més connexions amb Europa (125), per darrere de Palma de Mallorca (144), tot i que en aquest últim cas moltes d’elles són de temporada. Malgrat tot, el govern espanyol desvia 5 milions de passatgers de Barcelona per impedir que el Prat tingui connexions intercontinentals, fent prevaldre criteris de conveniència política per damunt dels econòmics.
Això, no només va en detriment de l’aeroport de Barcelona sinó de la seva capacitat de servir a les necessitats reals del nostre país: Catalunya és la primera regió del sud d’Europa pel que fa a la capacitat d’atraure inversions estrangeres, i l’economia catalana és una de les més obertes del món i en època de crisi ha estat molt receptiva a la internacionalització. Tanmateix, el gestor aeroportuari no posa l’aeroport de Barcelona al servei de l’economia catalana sinó al servei de l’aeroport de Madrid-Barajas, i AENA nega o dificulta a les companyies la possibilitat d’obrir noves rutes des de l’aeroport de Barcelona, sovint oferint l’aeroport de Madrid-Barajas com a alternativa, encara que la demanda sigui més baixa.
[…] primer d’aquests estudis és: “La demanda insatisfeta de l’aeroport de Barcelona”. El segon d’aquests estudis és: “Models de gestió […]