El Cercle Català de Negocis ha publicat una sèrie de quatre estudis sobre la gestió aeroportuària de l’Estat espanyol i els escàndols associats, en què s’hi analitza i s’explica, per exemple, la gran estafa de les inversions a l’aeroport de Madrid-Barajas, com el govern espanyol està perjudicant (encara més) l’economia catalana mitjançant el desviament deliberat i artificial de milions de passatgers cap a Madrid o com el govern espanyol està evitant privatitzar els seus aeroports deficitaris per a beneficiar l’IBEX-35, entre altres qüestions. També s’hi mostra com es podria ampliar l’aeroport del Prat preservant els espais naturals protegits i com fer més competitius els aeroports catalans.
El primer d’aquests estudis és: “La demanda insatisfeta de l’aeroport de Barcelona”.
El segon d’aquests estudis és: “Models de gestió aeroportuària”.
Pels aeroports espanyols hi transiten més de 250 milions de passatgers anuals, i dels quinze aeroports amb major trànsit de passatgers, nou són destinacions estacionals turístiques de sol i platja. Aquests factors diuen molt de l’orientació de l’economia espanyola.
Durant dècades Espanya ha intentat esquivar la privatització del sector limitant-se a permetre la sortida a borsa del gestor públic Aena. La gestió centralitzada dels aeroports espanyols permet orientar-ne l’explotació comercial a les necessitats de l’Estat espanyol i les empreses constructores de grans infraestructures de l’IBEX-35, encara que siguin contraproduents pel territori per saturació de la major part dels destins turístics de sol i platja, especialment a les illes.
Espanya promou un turisme de masses i de poc valor afegit amb la finalitat de fer necessàries més inversions públiques en aeroports i altres infraestructures. Aquest és el negoci de les grans corporacions del BOE i sovint aquest model va en detriment de les necessitats i les capacitats del territori.
