Advertència per als votants unionistes

Abans de la segona guerra mundial els drets dels estats estaven per sobre dels drets de les persones, però a conseqüència de les atrocitats que es van cometre a la guerra tot això va canviar. Es va crear l’ONU i tots els països, inclosa l’Espanya de Franco, van signar la Declaració Universal dels Drets Humans. Ara els drets de les persones estan per sobre dels drets dels estats. Fins i tot es pot expulsar de la Unió Europea un estat que no respecti els drets humans.

Vegem el que diu la llei en vigor a Espanya:
L’Article 10.2 de la Constitució espanyola reconeix la precedència de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels tractats i acords internacionals en la interpretació de les normes relatives als drets fonamentals: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.”

L’Article 96.1 de la Constitució espanyola converteix els tractats internacionals en llei: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del Dret internacional.”

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics és un d’aquests tractats internacionals ratificats per Espanya, i en l’Article 1.1 estableix que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació: “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”

L’Article 1.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics estableix que tots els estats han de promoure i respectar aquest dret: “Els estats part en aquest Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació, i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

En resum, l’Estat espanyol té l’obligació de promoure un referèndum d’autodeterminació a Catalunya perquè, segons la Constitució, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics és llei a Espanya. El dret d’autodeterminació de Catalunya està clar com l’aigua en la llei internacional i en la Constitució espanyola.

Sorpresa!

L’Estat espanyol ens ha enganyat: els catalans que demanen un referèndum són els veritables constitucionalistes, i els partits “constitucionalistes” el que en realitat volen és tornar als temps previs a la Constitució, quan els drets dels estats estaven per sobre dels drets de les persones.

Mantenir Catalunya sotmesa per la força no és acceptable a l’Europa del segle XXI. Carles Puigdemont va ser jutjat i absolt del delicte de rebel·lió per un tribunal alemany. Més encara, el tribunal va concloure que no hi ha hagut rebel·lió. Gràcies a Puigdemont els independentistes catalans ja han guanyat perquè la justícia europea no contradirà la resolució del tribunal alemany. Encara que el Suprem condemni els presos, Europa els absoldrà.

Puigdemont té un excel·lent equip d’advocats internacionals al servei de la seva causa. Sols cal veure que ni un sol país europeu ha lliurat a cap dels exiliats. Un tribunal belga fins i tot ha admès una querella contra el jutge instructor Llarena.

A més, i de forma incomprensible, Espanya segueix violant els drets dels presos. El Tribunal Suprem espanyol està jutjant uns fets que ja han estat jutjats per un tribunal alemany, i molts càrrecs públics espanyols estan violant la presumpció d’innocència dels presos titllant-los de colpistes.

Aquestes violacions no fan sinó empitjorar la imatge d’Espanya davant la justícia europea, i a més són inútils. Tan aviat com la justícia europea absolgui els presos, els independentistes podran convocar tots els referèndums que vulguin. Això ja va passar quan Europa va revocar la condemna a dos joves per cremar fotos del rei. Avui qualsevol pot cremar fotos del rei en públic.

Per això crec que tant els catalans unionistes com la resta d’espanyols hauríem de votar el 28 d’abril a partits que estiguin disposats a solucionar això d’una forma legal i civilitzada, convocant un referèndum com el d’Escòcia o el Quebec. Encara que sigui un referèndum a tot Espanya. Així s’evitarà que els tribunals europeus donin la raó als independentistes i es produeixi un caos com el del Brexit si Catalunya fa servir el dret d’autodeterminació per a independitzar-se de forma unilateral.

Puedes leer el artículo en castellano en el siguiente enlace.