Feia temps que es veia a venir el que finalment ha acabat esclatant. Des del cop d’estat feixista de Maidan, afavorit per l’OTAN ara fa vuit anys amb la massacre d’Odessa i la independència de les dues repúbliques del Donbass, es va iniciar una guerra civil entre ucraïnesos en aquesta zona que dura des d’aleshores. Aquesta situació ha fet esclatar la intervenció russa a Ucraïna —que es veia a venir des de la recuperació de Crimea per part de Rússia. Afegit al fet, que L’OTAN, des de la caiguda del bloc soviètic de l’URSS, no ha complert cap tractat amb Rússia i ha continuat posant bases militars al voltant de Rússia, que s’ha interpretat com una provocació, fins que Putin, home de poques paraules, ha esclatat.
L’intent de Zelenski de posar Ucraïna sota control de l’OTAN i la UE va fer saltar totes les alarmes. Ara bé, si les guerres i els centenars de milers de refugiats i les ciutats destruïdes que provoquen, són a Síria, al Kurdistan, Iraq, Afganistan, Líbia, Iemen, i els refugiats són de pell fosca, no en fem gaire cas. Quan els crims de guerra els fan Bush, Blair i Aznar, no passa res, però és clar quan la catàstrofe criminal de la guerra és a un país en zona europea, de gent rossa amb ulls blaus, la cosa canvia, i si al damunt l’enemic natural d’occident és qui respon, aleshores ja ho tenim tot lligat, els oligarques a vendre armes per a controlar el mercat de la UE, i si hom pot controlar la venda d’energia, gas, petroli, etc. millor.
No hi ha paraules per descriure el drama humà de la població civil d’Ucraïna, tant la russa com la ucraïnesa, però també la de les altres ètnies com la tàtara, gitanos hongaresos, que formen la població ucraïnesa. No obstant això, si parlem d’aquest conflicte bèl·lic, no el podem despatxar només amb un “Putin és un criminal”. L’OTAN, els grans demòcrates i la UE com sempre de panxacontents, no són bons per a res. Aquí tots són responsables, i és un poble ras que en pateix les conseqüències. Mentrestant en Borrell de ministre d’afers exteriors europeu, està aprofitant el conflicte armat a Ucraïna per carregar al costat de l’Estat espanyol contra l’independentisme català, Waterloo, el MHP Puigdemont i el seu entorn, amb la mentida de les aliances dels catalans amb Rússia pel reconeixement de la DUI votada l’1-0. Al marge que és totalment lícit que una nació oprimida cerqui ajuts internacionals allà on vulgui. Els informes del CNI, la guàrdia civil i la fiscalia són un pur invent per continuar reprimint les justes reivindicacions independentistes després del referèndum guanyat de l’1-0.
Ara bé, el que resulta més ignominiós és que en Gabriel Rufián, seguint una estratègia barroera dissenyada pel nucli dur d’ERC, blanquegi el relat de les clavegueres de l’Estat espanyol vers la trama russa a Catalunya per desprestigiar el MHP Puigdemont i entorn, i pretendre fer dels d’ERC els moralistes que portaran els independentistes esgarriats cap a un autonomisme consegüent (sic). Aquesta venda digna de botiflers venuts al feixisme espanyol és el que el tal Rufián i de retruc tota la direcció d’ERC ha fet, i ja fa massa temps que dura la conya.
La solució és evident, cal tornar a fer net de persones a JuntsxCat i el Consell per la República que no tinguin clar l’aixecament de la DUI, i deixar de banda cap unitat estratègica amb ERC, ja que és un partit espanyol més, la caiguda de la careta de la direcció és cada vegada més evident, no volen l’independentisme al seu costat, volen un tripartit amb PSC i Comuns. Junqueras, Tardà, Sol, Aragonès, Huguet, Treserras, Vendrell, Solé, etc., tots ells treballant per la destrucció del MHP Puigdemont, del Consell per la República, el Primer d’octubre i la DUI. El tsunami ho va deixar clar, poc els importen els més de 4.000 represaliats. Una repressió que ha estat ordenada des de la conselleria d’interior governada per ERC, que ha enviat els mossos contra tota resistència independentista feta al carrer, com la persecució sistemàtica a Meridiana Resisteix.
Cal recuperar de nou la Generalitat i les nostres institucions i posar-les de nou al servei de la República Catalana independent votada l’1-0.
Donec perficiam.
