L‘octubre de 2017 es va produir un ‘cop d’estat des de dalt’ a Espanya, a conseqüència del qual, en greu infracció de la llei orgànica de l’Estat espanyol, es va declarar destituït el govern de Catalunya i es va declarar dissolt el Parlament elegit democràticament. Les mesures repressives adoptades per l’Estat espanyol contra Catalunya només els anys 2017 a 2022 representen les vulneracions dels drets humans més greus a l’Europa occidental en dècades. La Unió Europea va mirar cap a un altre costat i va mostrar indiferència i desinterès per les greus vulneracions dels drets humans comeses contra el poble català i molts catalans.
El president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, que havia estat destituït il·legalment per Espanya, ha estat reelegit president del «govern a l’exili» català de facto per dos anys, el 5 de març de 2022. Va rebre 102 dels 121 vots de l’Assemblea de delegats i continua al capdavant del Consell per la República Catalana. En les setmanes vinents, nomenarà els membres del seu govern a l’exili i, entre altres coses, també establirà una xarxa diplomàtica a molts països.
L’objectiu del «Consell per la República» és l’execució pràctica de la declaració d’independència de Catalunya, que ja va entrar en vigor el 27 d’octubre de 2017 pel Parlament de Catalunya, la finalització del procés constituent de la República Catalana, la internacionalització del conflicte entre Espanya i Catalunya i també la defensa dels drets civils i polítics dels catalans davant les múltiples mesures repressives de l’Estat espanyol.
Com que al llarg d’uns quants anys ha quedat clar que Espanya no està preparada per a negociar seriosament, i com que l’actual taula rodona, la ‘taula del diàleg’, aparentment, només és una farsa cosmètica, el Consell de la República Catalana està decidit a fer una ruptura unilateral i definitiva amb Espanya. Els catalans faran ara un enfocament bidireccional, aprofitant al màxim el petit marc que els ha deixat l’Estat espanyol a Catalunya mateix, però prenent mesures de més abast a l’exterior.
Tot i que actualment, el Consell de la República encara és una associació política privada, per a molts catalans és la institució que ha de fer avançar el procés independentista. El fet que el president de Catalunya, destituït per Espanya, però, tanmateix, legítim (i que també encapçala el partit Junts per Catalunya, que lluita per la sobirania catalana, estigui representat al Parlament català i pertany al govern català), és també el titular del Consell per la República, és una jugada intel·ligent que beneficiarà l’assertivitat i la percepció internacional del Govern català.
La nació catalana té ple dret al dret humà dels pobles a l’autodeterminació, que està garantit per la llei imperativa dels dos grans pactes de drets humans de les Nacions Unides i s’ha transposat a la legislació nacional de tots els estats signants, inclosa Espanya. La instauració de la República Catalana es va produir en dues etapes: la primera, el 27 d’octubre de 2017, Catalunya va declarar la seva independència d’Espanya. Això només requeria la proclamació per part del Parlament català per fer-se efectiva, i en cap cas el consentiment d’Espanya o altres estats. Ara es tracta de la seva realització i la instauració de la República Catalana. El principi d’unitat territorial d’Espanya no obstaculitza el dret a l’autodeterminació i la secessió del poble català. El dret internacional s’ha desenvolupat de manera decisiva el segle XXI. La independència de Kosovo, declarada i realitzada contra la voluntat de Sèrbia, no va violar el dret internacional, com va afirmar la Cort Internacional de Justícia al paràgraf 80 de la seva Opinió Consultiva sobre la secessió de Kosovo de Sèrbia.
El dret humà a l’autodeterminació del poble català només recau en ell mateix. Per tant, no requereix el vot ni la consulta de tots els ciutadans de l’Estat espanyol. Catalunya ja va exercir el seu dret a l’autodeterminació el 27 d’octubre de 2017 i va proclamar la seva independència.
La repressió brutal i electoral de l’Estat espanyol, que de manera violenta però infructuosa va intentar suprimir el referèndum anterior a la independència, atorga als catalans el dret addicional a una «secessió reparadora».
Catalunya ha escollit la llibertat i seguirà el camí que ha escollit fins al final.
