El passat cap de setmana el ministeri d’hisenda espanyol va obrir la possibilitat de modificar el model del finançament autonòmic, caducat des del 2014. L’ha obert, això sí, amb una proposta limitada als mecanismes tècnics que avaluen la població ajustada a cada territori, que no és una altra cosa que el cost per càpita dels serveis transferits a les diverses autonomies en funció de la seua realitat territorial i demogràfica.
L’anunci del lliurament per part del ministeri de tal proposta ha sigut rebut com aigua de maig pels partits polítics valencians amb representació a les Corts valencianes. Tanmateix, la Crida pel Finançament reitera, que el problema del finançament no és de caràcter tècnic, sinó polític.
El portaveu de la Crida, Antoni Infante ha declarat:
“Tècnicament, podria ajustar-se, i tant de bo fora així, la part referida al cost real actual de les transferències assumides i gestionades per les diverses conselleries, però no serà possible trobar cap solució als problemes de fons que afecten estructuralment l’economia valenciana i les necessitats socials del nostre poble:
-No hi ha cap proposta per a condonar el deute il·legítim que ens ofega i que ens obliga a destinar prop del 27% del total dels nostres recursos en la seua amortització i el pagament dels interessos, quan tenim un 27% de la població al llindar de l’exclusió social i un 14% en situació de pobresa extrema.
-Ni per compensar les infrainversions que patim des de fa almenys 121 anys, que han suposat unes inversions estatals un 19% inferior a la mitjana de la resta de territoris de l’Estat, limitant els nostres recursos i empobrint-nos de manera estructural.
-Tampoc per a modificar la relació fiscal amb l’Estat. Una relació que ens suposa un dèficit fiscal que oscil·la entre el 2% i més del 6% del nostre PIB anual, i que afecta molt negativament al conjunt de les famílies treballadores i al teixit econòmic de micro, xicotetes i mitjanes empreses”.
La Crida pel Finançament considera que no hi ha cap proposta per a garantir la sobirania fiscal i econòmica del País Valencià per a poder determinar el nostre model econòmic. I, per tant, deixa la nostra economia depenent de decisions alienes, com són les inversions planificades i executades des de Madrid, sense tindre en compte les necessitats del poble valencià. Capgirar l’actual model, excessivament depenent del turisme, la construcció i d’un sistema laboral precaritzat i sense drets laborals i socials, és necessari per al benestar de la majoria dels 5 milions de valencians i valencianes. Sense aquest canvi, tampoc disposarem dels recursos necessaris per a la transició ecològica i la descarbonització.
La proposta presentada pel ministeri d’hisenda comporta també un model de negociació multilateral on l’Estat s’autoconcedeix el paper de mediador, generant la falsa idea que els problemes del finançament autonòmic són fruit de la relació econòmica entre les diverses autonomies, quan els veritables problemes els genera l’Estat des de Madrid de manera asimètrica als diversos territoris.
La Crida pel Finançament reitera que no serà possible un veritable canvi en la nefasta situació del finançament valencià sense una negociació bilateral amb l’Estat. Negociació que sols arribarà per una pressió popular unitària, plural i en clau de País Valencià. Per això, insta al govern valencià que explique de forma honesta a la població, els greus problemes del finançament i com afecta el poble valencià en el seu dia a dia.
