Els equips directius i el conjunt dels equips docents de molts centres educatius, amb el beneplàcit del Departament d’Educació, han anat desvirtuant progressivament el model d’immersió canviant ben sovint al castellà per la pressió d’uns entorns on aquesta llengua és la predominant i, per tant, on hi resulta més fàcil comunicar-se en castellà davant alumnat nouvingut, o qui sap si per por a famílies.
El català és la llengua de l’ensenyament a Catalunya, però alguns mestres incompleixen la normativa, ja que cada docent a la seva aula hauria de fer la classe en català i, per tant, tenen responsabilitat en l’actual situació del català a l’escola. Tanmateix, no oblidem que una llengua no se salvaguarda només amb aportacions individuals, sinó que és cabdal el control de les mesures administratives. El departament d’ensenyament no ha fet res des de fa anys, ni el cos d’inspecció per vetllar que les classes es fessin en català, ni l’antic conseller Bargalló que no va emetre ni una sola dada sobre la situació del català a l’escola. Hem hagut d’esperar a en Gonzàlez-Cambray per tenir les dades del retrocés. A principis del mes de novembre passat, s’informava que l’ús del català per part del professorat per dirigir-se a tot el grup és ara del 46,8%, quan fa 15 anys el percentatge de docent que l’utilitzava era el 60%.
El docent, l’ase dels cops. Però sol i totalment desprotegit. El professorat està tan sol i desprotegit, que amb prou feines es mobilitza per la llengua, perquè sap que rebrà per una banda o altra si ho fa, perquè es judicialitza la llengua a l’ensenyament, i també perquè per part del Departament i equips directius es fomenten projectes lingüístics de centre que són un veritable atac a la immersió, ja que són projectes trilingües encoberts, i el que és pitjor, amb professorat sense domini ni competència en anglès, tot sigui per la pancarta que penja a la porta de l’escola: “es fan classes amb anglès” i amb la que s’enganya a les famílies.
De la immersió, amb una aplicació al cent per cent, en tenim responsabilitat tots, quan decidim no canviar tant al castellà segons què parla l’interlocutor, quan decidim prestigiar la nostra parla, parlant-la, usant-la a les xarxes, aprenent-hi la llengua dels pares, avis, àvies, besavis, besàvies, i la de tots els que abans han viscut i estimat aquest tros de terra, amb unes paraules i uns sons que parlen de les nostres tradicions i costums. És justament una actitud ferma la que ens la permetrà preservar i llegar a les properes generacions. Una llengua que com moltes altres està en una fase primària d’amenaça, amb un bilingüisme imperant que està traslladant i arraconant el català de tot arreu.
Tot això us ho escric com a mestre jubilat i que a la feina ensenyava la matèria corresponent, però sempre en la llengua del país, compartida, d’acollida, que ens unia. I seria molt trist si, després de tanta lluita per l’escola catalana, des del Departament d’Educació i des del col·lectiu docent no en prenem consciència i pensem també en tots els que ens van precedir, que treballaven en situacions dificilíssimes, i fins i tot, en risc personal, a les acaballes de la dictadura i el que la seguí, el règim del 1978… És molta la tristesa en veure com ara els ensenyants, directors i inspectors, s’espanten per la judicialització de l’ensenyament i de com l’extrema dreta, utilitza l’ensenyament (com sempre ho utilitza tot) per fer-se de nou present. Un espanyolisme i un feixisme que ens ofega, i que mata la nostra cultura i vol acabar amb la nostra llengua, i que tant mal fa a la ciutadania i a la convivència. No ens podem arronsar, i el primer ens que ha de donar suport a tot el col·lectiu és el Departament d’Educació de la Generalitat, en lloc de deixar docents i equips directius sols com uns mussols, acompanyats només d’alguns sindicats i famílies afectades, com és el que està passant a l’escola Turó del Drac a Canet. Demà divendres, a les 16.30 h, a la Font del Drac (carrer Eduard Farrés), hi ha convocada una concentració de suport a aquesta escola. Si ho creus important, t’hi esperem.
