La mediocritat dels nostres polítics no té aturador. Són tan ineptes que fins i tot són incapaços de llegir adequadament un text que tenen al davant i aprofitar l’oportunitat que els brinda per resoldre un problema que ens ha preocupat a tots fa només una setmana. En lloc d’això, ho han convertit en un altre problema i s’han ficat en un embolic del qual no saben com sortir-se’n, cosa normal atès que l’única sortida possible —la independència— no està en el seu panorama.
Em refereixo a la sentència del TSJC, ara avalada pel TS que a totes les escoles de Catalunya s’ha d’impartir en castellà un mínim del 25%.
Farem com amb els nens petits, que se’ls ha d’explicar què vol dir cada paraula, a veure si així ho entenen: un mínim vol dir que estàs obligat a complir-lo, però no a anar més enllà. Per tant, fer exactament el 25% és complir escrupolosament amb el mandat. És a dir que la qüestió és tan senzilla com publicar al DOGC un text que, amb la deguda vestimenta jurídica digui:
“En compliment de la sentència del TSJC, ara avalada pel TS, a totes les escoles de Catalunya s’ha d’impartir en castellà exactament el 25% de les assignatures”
Això vol dir que deixant l’espai necessari per a l’anglès, el català pujaria ben bé deu punts respecte al 46% actual, segons una enquesta de la setmana passada. I “nada menus” que amb la cobertura legal de tota una sentència ferma del TS per si algun PPare ciutadà alça la vox i es posa torracollons. Mireu si n’és de fàcil!
PS Un cop escrit i repassat aquest article abans d’enviar-lo, m’ha vingut al cap una frase que en la meva època d’adolescent em van dir mil vegades els meus pares: “És que se t’ha de dir tot!”
